La commemoració més surrealista de l’1-O

La commemoració més divertida dels dos anys de l’1-O va ser la d’'Espejo público', que volia saber com s'havia afectada pel referèndum la vida quotidiana de Catalunya. El rigor en l’elecció de les seves fonts és digne d’estudi.

Primer van contactar amb un guàrdia civil. Griso va dir que estava destacat a Catalunya, tot i que en aquell precís moment connectava des d'un altre lloc. El guàrdia civil la va corregir i va dir que no, que ell no estava destacat a Catalunya. Un col·laborador va precisar que ara no hi estava destinat però que sí que hi havia estat durant onze anys. I el guàrdia civil va tornar a corregir-los per aclarir que ell no ha estat mai, en cap moment de la seva vida, destinat a Catalunya. Mentrestant, a sota, un rètol anunciava que els espectadors sabríem com és el dia a dia d’un guàrdia civil a Catalunya. L’home, amb una cartolina a les mans que reclamava l’equiparació salarial, deia parlar en nom dels companys de Catalunya: “Estamos desamparados. Los grupos radicales campan a sus anchas. Estamos viviendo escraches constantes enfrente de las comisarias. La vida del día a día de cada compañero se reduce a cero porque no pueden hacer su vida cotidiana normal”. És obvi que sindicats de la Guàrdia Civil estan utilitzant el conflicte a Catalunya i el relat melodramàtic per reclamar millores salarials per a tot el cos.

Després van entrevistar Félix Revuelta. L’empresari, fundador de Societat Civil Catalana, va córrer a traslladar la seu de la seva empresa, Naturhouse, a Madrid. Ho va fer l’agost del 2017, abans de l’1-O. L’home vaticinava un futur econòmic penós per a Catalunya. També van entrevistar un policia antidisturbis que tampoc parlava des de Catalunya. A continuació van connectar amb l’exjugador del Barça Julio Alberto. Ara viu a Astúries. Quan Susanna Griso li deia que havia hagut de marxar de Catalunya per la situació de conflicte, ell feia un gest amb el cap i hi treia ferro: “En parte”. I afegia que a Barcelona no pots parlar amb tranquil·litat. Posava d’exemple la seva darrera visita al Camp Nou: “Coincidí con Torra i Torrent. Nos miramos pero no nos saludamos porque pensamos distinto”, va assegurar. I finalment, per parlar de la crisi hotelera, en comptes de contactar amb el Gremi d’Hotelers de Barcelona, que seria el més lògic, ho van fer amb Kike Sarasola, hoteler madrileny que va afirmar que la crisi era importantíssima i que “el turista aprecia la inseguridad general que hay en Barcelona”, i va afegir que l’ambient no es podia comparar amb el de Madrid, on té la majoria d’hotels.

És obvi que les fonts d’'Espejo público' a l’hora de parlar de l’1-O responen més a interessos econòmics i ideològics que al seu nivell d’expertesa i coneixement del context social i polític, perquè ni tan sols parlen des de Catalunya i no aporten cap dada amb rigor. Al final, l’únic entrevistat instal·lat a Catalunya va ser el regidor del PP Josep Bou i Vila, que es va fer entrevistar per 'Espejo público' davant de la façana del seu forn de pa. Al final, aquí cadascú mira pel seu negoci i al periodisme que el bombin.