Els romanços de la Paltrow

Fa unes setmanes, l’espelma de l’actriu Gwyneth Paltrow es convertia en èxit de vendes perquè, segons la descripció que va donar ella mateixa, feia olor de la seva vagina. Aquesta setmana s’ha estrenat la seva sèrie documental a Netflix sobre teràpies de benestar i tota mena de romanços al voltant de la salut. Ella mateixa explica en el preludi que volia que la seva vida fos “alguna cosa més que sortir en una pel·lícula i enrotllar-se amb Matt Damon”. És per això que ha engegat un negoci al voltant de les teràpies alternatives que culmina amb aquesta producció televisiva força esperpèntica. Cada capítol especifica abans de començar que és una sèrie per a la divulgació i l’entreteniment, però en cas de necessitar consell mèdic val més que cadascú vagi al metge. És una mena de “No intenteu fer això a casa vostra” que val la pena tenir en compte, no només per la vostra integritat sinó perquè ves a saber qui us fotria els calés convertint-vos en el conillet d’Índies de tota mena d’experiments.

The goop lab de la Gwyneth Paltrow té, d’entrada, un problema greu. Si tot el que t’expliquen ja resulta força inversemblant, si hi afegeixes que se sosté sota la marca de l’actriu de Hollywood, l’experiència televisiva és un fracàs absolut. Paltrow no té cap mena de credibilitat i la sèrie potencia la frivolitat, superficialitat, carrincloneria i estultícia d’aquesta mena de laboratori femení artificial. La realització té molta lluminositat i tots els participants van maquillats igual que l’actriu. És com si tothom estigués tallat pel mateix patró: gent jove, d’aparença fresca i natural, acabats de sortir d’un anunci de compreses o de crema hidratant. En el primer capítol aborden la psicoteràpia psicodèlica a través d’infusions de bolets al·lucinògens i contemplem la catarsi dramàtica en què entra tot l’equip del laboratori de la Paltrow. Perquè aquesta és l'altra qüestió: ella no fa res més enllà d’una entrevista inicial per presentar el tema i deixa que siguin la resta de companys de l’equip els que s’exposin a tota mena de situacions compromeses. El segon capítol parla de les propietats curatives i energètiques dels banys glaçats. El tercer se centra en el descobriment de la vulva i la importància de la masturbació femenina. Aquest, amb al terapeuta sexual Betty Dodson, seria interessant si no fos per les intervencions púdiques i ridícules de la Paltrow, que, en aquest episodi, i després de vendre milers d’espelmes, aprèn la diferència entre la vagina i la vulva. El quart s’endinsa en el món de l’alimentació i l’edat biològica i, finalment, la temporada culmina amb unes teràpies energètiques insòlites. L’únic que justifica el visionat d’aquesta sèrie és la fascinació per veure com prenen el pèl a la gent amb tota mena de teràpies per a rics que s’inventen traumes per alliberar el seu ego. Perquè, al final, The goop lab no és més que una exhibició de la mala gestió de l’ego.