05/06/2018

Es busquen tertulians no independentistes

Crítica de teleFa uns mesos diversos programes de TV3 lamentaven que quan convidaven entrevistats o tertulians ideològicament pròxims a Ciutadans i el PP, aquests declinaven sempre la invitació per reforçar la idea que els mitjans públics catalans practicaven un biaix partidista. Van desaparèixer de les tertúlies Nacho Martín Blanco o Joan López Alegre, que es van acomiadar fins i tot amb un comunicat públic per donar repercussió al seu adeu televisiu. Ara Jordi Cañas n'ha agafat el relleu i, si s'ha de jutjar pel dia intens que va viure, sembla que està desbordat.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Dilluns al matí Jordi Cañas estava de tertulià a 'El matí de Catalunya Ràdio'. A la tarda l’exdiputat de Ciutadans va anar al 'Tot es mou' de TV3. I al vespre reapareixia a 'La nit', a 8TV, del Grupo Godó. 'Hat trick' mediàtic. L’haurien de condecorar amb un cinturó negre de tertulià, com els grans judokes. Però Cañas no sembla que gaudeixi gaire d’aquesta tasca. Té el perfil del tertulià sorrut i enfadat. Com més distès és el programa, més crida l’atenció la seva actitud. Al 'Tot es mou' fins i tot destil·lava una certa amargor. Mentre entrevistaven el marit de Carme Forcadell i després, quan parlaven la resta de tertulians, trepitjant-se els uns als altres, Cañas es mantenia silent, seriós, estàtic i vigilant. És una estratègia televisiva: mentre tothom parla, exhibir la distància serveix també per fer notar la teva presència incomodant l’entorn. I, a més, permet fer una jugada que vèiem a venir: quedar-se mut i a l’espera facilita, en la primera intervenció, acusar qualsevol altre de voler-te interrompre i fer-te el menystingut: “Llevo como unos veinte minutos callado. Ara os pido que no me interrumpáis”. Des del primer minut, de mal humor.

Cargando
No hay anuncios

Cañas reclamava el seu temps no per intercanviar parers cordialment sinó per declamar en solitari i amb un to aspre. En la segona intervenció també es va queixar de ser tractat amb condescendència. I en la tercera va lamentar ser “bastante minoritario en esta mesa” amb hostilitat. Cañas és el tertulià que sempre està enfadat, que exerceix la seva col·laboració a contracor, que disserta amb autoritarisme agre. En resum: crear una mena de mal rotllo a la taula tan poc televisiu com desagradable. Potser Jordi Cañas pateix l’estrès del tertulià pluricontractat i n’està patint les conseqüències anímiques. Seria bo que, perquè es pogués refer, un grup de constitucionalistes es plantegés fer un càsting de tertulians de la seva corda per incrementar la varietat i, si és possible, l’habilitat persuasiva i comunicativa. Com bé sap Cañas com a exsecretari de comunicació de Ciutadans, són qüestions importants. A menys, esclar, que sigui la nova estratègia del tertulià no independentista a TV3: no somriure mai, no demostrar empatia amb ningú, exhibir fredor dialèctica, queixar-se per tot i fer-se l’ofès amb qualsevol detall pot ser útil per fer notar que malvats que són a la tele pública.