Benvinguts marcians!
Per fi s’ha pogut estrenar a TV3 el programa cultural Quan arribin els marcians. Durant tres setmanes va ser impossible, per culpa de l’actualitat i, tot sigui dit, per culpa d’una graella televisiva massa políticodepenent, que de tant en tant s’ha excusat massa en les notícies d’última hora pensant més en les xifres d’audiència de final de mes que en la qualitat de la tertúlia política que ens oferien. Potser l’arrencada de Quan arribin els marcians ens va espantar una mica quan vam veure que fins i tot el nou espai cultural començava parlant de política i que, quan encara no havien passat ni quatre minuts, ja sentíem el tòpic de “La realitat sempre supera la ficció”. Però s’ha de reconèixer que van ser hàbils en la manera de barrejar-ho dins un argument més intel·lectual, parlant del tipus de narració informativa dels últims mesos.
En tot cas, finalment hem pogut donar la benvinguda als marcians. El nou programa cultural, sense presentador i amb les veus en off de Txe Arana i Joan Crosas com a fil conductor, ha sabut fer una evolució respecte a la trituradora de l’antic Tria 33. El context dels extraterrestres, ja veurem si a la llarga és necessari o no, però de moment marca un to i una unitat de fons. A nivell de realització i edició és àgil, modern i bonic. El millor, però, és el plantejament narratiu. El programa s’allunya de la típica agenda cultural i de la divisió per disciplines artístiques. Pel·lícules, obres de teatre, espectacles, sèries i exposicions s’inclouen en un guió molt més transversal, que permet aprofundir més en els temes i elevar una mica més el llenguatge i l’anàlisi. Per exemple, s’aborda “El glamur del mal” i es reflexiona sobre per què ens atrauen els personatges dolents. Això permet començar per l’exposició fotogràfica de Wee Gee, conversar amb l’escriptor Roberto Saviano i fer un recorregut a través de pel·lícules o sèries com Narcos, El Chapo i Breaking bad. La conversa de Jofre Font amb l’autor de Gomorra, per cert, estava molt bé, però diu molt de la gestió dels continguts de la cadena que les entrevistes a personatges de renom quedin discretament amagades enmig de la graella, sense gaire promoció ni repercussió. També va ser molt interessant el monogràfic sobre les distòpies, reflexionar sobre el futur i la manera de projectar-nos-hi a partir de la saga de Blade runner. Quan arribin els marcians ha sabut defugir la dictadura de les promocions artístiques per construir una estructura molt més elaborada i complexa que fins i tot dona context a fenòmens socials com el Me too sobre l’assetjament sexual. L’estrena ha servit, també, per saber que els marcians són bons entrevistadors, amb preguntes diferents (en aquest cas a l’actor Pol López). Així doncs, em declaro abduïda per aquests nous visitants de TV3. És reconfortant, de tant en tant, descobrir vida intel·ligent a la televisió.
