Beneït anonimat de Montserrat del Toro
Dimecres al matí declarava al Tribunal Suprem la lletrada de l’administració de justícia Montserrat del Toro, també coneguda com "la señora que trepaba por los tejados” el 20-S, el dia de l'escorcoll a la conselleria d’Economia.
La Fiscalia que l’havia citat i ella mateixa van sol·licitar que ella no aparegués en la retransmissió televisiva del judici per preservar la seva intimitat, amb el pretext que vivia a Barcelona, com a mesura necessària per a la seva protecció.
Marchena ho va aprovar i el realitzador va continuar l’exhibició del judici sense mostrar, en cap moment, la imatge de la lletrada. Només se’n podia sentir la veu, i es convertia així en una presència invisible.
Amb l’interrogatori de la Fiscalia, Montserrat del Toro va iniciar un relat novel·lesc que, des de l’inici, prometia episodis de melodrama, angoixa i èpica. Estratègicament, la narració incloïa alguns dels noms dels acusats. Per exemple, el de Carme Forcadell, de qui va assegurar que havia identificat la seva veu enardint les masses del carrer. Lògicament, també va parlar de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a l’hora d’abordar l’episodi del passadís i la seva possible sortida de la conselleria. Finalment, la seva operació de rescat a través dels patis interiors de l’Eixample, prèvia desestimació d’un helicòpter, va culminar amb una agònica escapada a través dels terrats, sent ajudada pels Mossos a “saltar un murete” per, a continuació, “tener que descolgarme” per avançar fins al teatre. Finalment, com en els millors 'thrillers', encara hi va haver un gir final amb la negativa del responsable del teatre a deixar-la sortir.
És un dels relats més trepidants que hem sentit fins ara. Però el que no li agrairem mai prou a Del Toro és la sol·licitud d’anonimat. La protecció de la seva imatge va permetre, a nivell televisiu, un fet del qual fins ara havíem estat privats: veure les reaccions de la resta de la sala. Just en el moment en què Del Toro cita Forcadell, col·locada amb traïdoria enmig de la història, el realitzador ens mostra la reacció de l’expresidenta del Parlament, que somriu amb sorpresa. I automàticament veiem les tribulacions amb la seva advocada, amb neguit i riure burleta. Mentre la lletrada seguia relatant les calamitats viscudes, podíem observar les cares de circumstàncies dels encausats, que amb el cap negaven amb resignació i fins i tot feien algun somriure sarcàstic. Amb l’episodi on intervenien els Jordis i “la avalancha de gente aplastada contra el cristal”, fins i tot el realitzador va captar l’intercanvi de mirades i somriures perplexos entre Sànchez i Cuixart. Quan l’advocada Marina Roig va desmuntar la tesi de Del Toro sobre Forcadell i la seva veu, veiem l’encausada picar l’ullet als companys en senyal de victòria i complicitat. Unes quantes reaccions i un contraplà televisiu diuen més que una declaració i unes quantes mentides. La sol·licitud d’anonimat per part de la lletrada va garantir que, ni que fos a nivell visual, ella quedés ben retratada.
