Si s’aixeca el teló, que es noti
Dimarts al vespre, TV3 emetia la gala Catalunya aixeca el teló, que suposa l’arrencada de la temporada teatral del país. Més que la retransmissió televisiva d’un esdeveniment teatral, era una emissió que tenia el teatre com a protagonista. La gala, presentada per l’actriu Silvia Abril i El Mago Pop, estava més pensada per als espectadors que ho veien des de casa que no per als que estaven asseguts a la platea del Teatre Victòria.
L’inici va tenir un joc visual bonic que va saber transmetre l’emotivitat i l’èpica del començament d’una temporada molt difícil. L’exhibició en pantalles de múltiples platees de diferents teatres de Catalunya passant de la buidor a la presència del públic va ser una excel·lent pensada perquè, a part de ser descentralitzadora, transmetia a l’espectador aquesta idea de ressorgiment després d’un confinament que ha sigut terrible per a les arts escèniques. D’altra banda, el guió inicial de presentació de la gala va ser llarg, monòton i fràgil. I el monòleg de Sílvia Abril, humorísticament poc reeixit i més aviat anodí. En un moment de crisi tan greu, en una era excepcional i amb la quantitat de vicissituds que estan travessant les arts escèniques, potser era d’esperar un missatge més contundent, ric en idees, més enginyós i més treballat perquè estigués a l’altura de l’època crítica que està afrontant el teatre. No era un any qualsevol. Tenien l’oportunitat de fer un discurs i un monòleg que es recordés i va ser un text oblidable. En aquest sentit, van ser més punyents els de la companyia La Calòrica amb la seva actuació.
D’altra banda, els diferents vídeos que van esquitxar la gala i que representaven una paròdia d’alguns programes de TV3 adaptats al contingut teatral, eren divertits, astuts, reivindicatius i fins i tot s'enreien del propi gremi. El lliurement de premis va ser àgil i especialment emotiu durant els discursos dels germans Castells i de la fundadora del Teatre Regina, Maria Agustina Solé.
D’altra banda, però, la gala no va saber fer honor a la seva funció primordial. Es va perdre l’oportunitat de promocionar la nova temporada teatral en el prime time televisiu i davant una audiència de més de dues-centes mil persones. Més enllà d’unes quantes interpretacions fugaces, la gala no va saber fer llaminers els espectacles de la temporada que ens espera ni va fer venir ganes als espectadors de comprar alguna entrada quan això és més necessari que mai. Qui es va vendre millor va ser, sens dubte, El Mago Pop, que amb un parell de fragments molt ben escollits i impactants del seu espectacle feia venir ganes d’anar-lo a veure. Més enllà d’això, la gala no va saber promocionar tot el que depara la nova temporada teatral, mostrar què veurem i qui veurem, i convertir-ho en il·lusionant i atractiu per estimular els espectadors a triar butaca i omplir les platees. Una llàstima i una ocasió perduda. Si s’aixeca el teló, que es noti.