A qui fou la líder incontestable de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana amb el govern del Botànic, Mónica Oltra, li van destrossar la carrera política amb una mentida: a saber, que hauria maniobrat des del poder per encobrir el seu exmarit en un delicte d'abusos sexuals contra una menor. Oltra va dimitir fa un any per aquestes acusacions, després que l'advocat Alberto de Rosa, que havia treballat per l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i la fundadora de Vox al País Valencià, Cristina Seguí, presentés una querella contra ella. Ara s'ha fet públic un informe policial que confirma la versió de Mónica Oltra, segons la qual ni ella ni ningú del seu equip van fer mai res per ajudar ni encobrir el seu exmarit. Aquest informe policial que demostra la innocència de Mónica Oltra ja existia i era conegut pel jutge instructor dues setmanes abans de les eleccions autonòmiques del passat 28 de maig (en què els grups d'esquerra varen perdre la majoria, en favor d'un previsible govern format per PP i Vox). Però el jutge les va mantenir sota secret de sumari fins el dimecres d'aquesta setmana.
Per la seva banda, després de mig any de tenir-ho damunt la taula, el Tribunal Suprem ha avalat les audiències provincials en el criteri de rebaixar penes a violadors i agressors sexuals en aplicació de la llei del només sí és sí. És a dir, segons el Suprem, tenen la raó els jutges i fiscals que es van aferrar als defectes tècnics que pogués tenir aquesta llei per generar una autèntica alarma social que s'acabava formulant d'aquesta manera: “Pedro Sánchez i Podem es dediquen a posar els violadors al carrer”. Ho han fet justament ara, quan ja ha començat la nova precampanya per a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. I ho fan públic el dia abans que s'acabi el termini per tancar o no tancar una candidatura conjunta de-les-forces-a-l'esquerra-del-PSOE, en què la incògnita més gran segueix sent si Podem s'integrarà o no dins el projecte de Sumar que comanda Yolanda Díaz. A 36 hores que aquest termini s'esgoti, el més calent segueix sent a l'aigüera i —evidentment— la bufetada del Suprem contra la llei estrella d'Irene Montero i contra el ministeri d'Igualtat (que Feijóo ja ha dit que pensa suprimir en cas que arribi a la Moncloa) desestabilitza encara més Podem i enfanga encara més les negociacions.
Els fets que esmentem no esborren els errors que hagin pogut cometre Compromís o Podem, tant en la seva participació en els governs del País Valencià i d'Espanya com en la definició de la seva tàctica i estratègia polítiques. Però l'evidència que existeix una part de la magistratura que utilitza el poder judicial com a instrument polític és difícil de discutir. La parcialitat de la justícia a l'estat espanyol no es pot explicar com si fossin fets excepcionals i puntuals: és una forma de corrupció especialment greu, és sistèmica, i deteriora profundament la consistència i la credibilitat d'Espanya com a estat de dret.
