L'era dels necis
L'anomenen l'era del coneixement. Mai abans en la història, la humanitat ha estat més ben formada, informada i comunicada, ni ha sigut més conscient dels seus límits i les seves capacitats gràcies a una tecnologia imparable, una ciència capaç de doblegar malalties (pensin en quines haurien estat les conseqüències del covid-19 fa un segle), un ingent capital humà amb anhels comuns i un planeta amb recursos suficients per abastir tota la població, tot i que l'avarícia d'uns pocs condemni a milions a la fam.
I no obstant això, ens entestem a involucionar. La tecnologia s'utilitza per al mal –guerres, espionatge, manipulació de processos democràtics, criminalitat cibernètica–, la ciència és finançada per curar malalties de blancs, els éssers humans tornem a la nostra particular caverna de por i odi cada vegada que ens sentim amenaçats pels altres i espremem i menyspreem el planeta que ens permet sobreviure tot i saber –o almenys, intuir– que el seu final serà la nostra sentència.
La irresponsabilitat humana sempre ha estat infravalorada. Observem l'explosió que va desintegrar Beirut aquest estiu: 2.750 tones de nitrat d'amoni emmagatzemades al costat de barrils de petroli, querosè, àcid clorhídric, vuit quilòmetres de metxa i 15 tones de focs d'artifici, una bomba manufacturada per la negligència i l'abandonament d'un sistema polític disfuncional que menysprea la vida dels seus ciutadans i tot allò que no satisfaci els seu ego i la seva butxaca de forma immediata. O mirem al negacionista en cap dels EUA, que s'entesta a menysprear la comunitat científica i el sentit comú qüestionant vacunes, mascaretes o l'existència del canvi climàtic ara que les flames devoren milers d'hectàrees a Califòrnia, Oregon i Washington en incendis tan devastadors que les cendres arriben a Europa. 1.100 focs en 29 dies gràcies a l'extrema sequedat del terreny combinada amb tempestes elèctriques. Per a Trump, res rellevant. "Ja farà fred", etziba als experts. "No és el que diu la ciència", rebaten aquests. "La ciència està equivocada", respon amb la seva infinita arrogància.
La ciència s'equivoca. L'Amazones no s'incendia, les zones humides no s'assequen al Brasil asfixiades per tornados de foc, Austràlia no es crema, el 68% de la fauna salvatge no s'ha extingit en l'últim mig segle, la temperatura a l'Àrtic no era tan calorosa fa unes setmanes com la que es registrava a Florida (la ciutat siberiana de Verkhoiansk va arribar a 38 graus, quan la seva màxima a l'estiu no passa de 20) i per això no és cert que s'hagi desprès un iceberg de 110 quilòmetres quadrats que flota per un Cercle Polar diferent: s'estima que ha perdut el 50% del gel en les últimes quatre dècades. L'Àrtic, considerat essencial pel seu paper en la regulació i intercanvi de temperatures entre oceans, es fon davant els nostres ulls i el líder del país més poderós del món ho nega, reflex d'una ceguesa generalitzada i injustificable. En l'era del coneixement, s'ha normalitzat i legitimat estar orgullós de la ignorància.
Joe Biden qualifica Trump de piròman climàtic, però no ho és només en relació amb el clima. El negacionista és exemple i model per a milions de bàrbars enfadats amb els experts perquè evidencien una ignorància que s'ha convertit en orgullós estendard i en símbol d'identitat de tot un col·lectiu. La síndrome d'Hubris, que descriu comportaments superbs i arrogants (habituals en persones en l'exercici de poder) s'ha estès a totes les classes socials, pobres i rics, satisfets amb la seva ficció d'estar informats mitjançant les xarxes i capaços de mesurar les seves infundades opinions amb astrofísics o epidemiòlegs sense immutar-se. En lloc d'evolucionar cap a la tolerància, l'empatia i el respecte, involucionem cap a la prepotència, la descreença i la desconsideració.
La nostra espècie és incansable a l'hora de frenar els seus propis avanços i plegar-se de braços davant els desastres en lloc de resoldre'ls. Tot el capital científic, tot l'avanç tecnològic solen acabar segrestats per la nostra pròpia arrogància i Trump és només un exemple de la niciesa massiva que estén rumors com si fossin veritats i prefereix les certeses absolutes als dubtes humils. En diuen l'era de el coneixement, però és l'era dels necis.
