Que bé que viuen els professors!

i Mònica Carbó Ariño
12/09/2016
3 min

Ja se sent l’olor de goma d’esborrar nova i de llibres de text per estrenar. Com molts docents saben, això és un senyal inequívoc que està començant un altre curs. Ahir 1,5 milions d’alumnes catalans van tornar a les aules i, amb ells, els seus mestres i professors. La consellera Meritxell Ruiz va anunciar a la roda de premsa d’inici d’any acadèmic que el professorat substitut s’incorporaria amb més antelació que els últims cursos al seu lloc de treball. Concretament, el 8 de setembre, dos dies laborables abans que els alumnes trepitgessin les aules altre cop.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Anys enrere els substituts de l’educació pública arribaven als centres el mateix dia d’inici del curs, sense una presa de contacte prèvia ni amb les escoles ni amb la resta del claustre, sense saber quina era la matèria que impartirien a una classe que podia començar cinc minuts més tard. Malgrat l’anticipació de dos dies respecte als cursos precedents, la postura del col·lectiu docent és clara: el professorat substitut ha d’estar actiu a partir de l’1 de setembre amb la resta de la plantilla per garantir una planificació apropiada del curs.

El fet que un professor substitut s’incorpori tan tard a escoles i instituts comporta un seguit de greuges que afecten tant docents com estudiants: impossibilita una preparació adequada de les classes, es desconeix el projecte de centre, no hi ha contacte previ amb l’equip de treball, la resta de la plantilla ha d’assumir tasques que no li pertoquen i els alumnes pateixen la improvisació dels primers dies. Per no parlar de l’angoixa i el nivell d’estrès que suposa tota aquesta incertesa per al professorat. Encarar una nova classe i propiciar unes bones dinàmiques perquè el grup funcioni la resta de curs sempre és difícil, i la situació s’agreuja considerablement si hi anem afegint entrebancs. ¿Val la pena pagar aquest preu per l’estalvi d’uns quants sous durant dotze dies?

Però això forma part d’una cara de la docència que no tothom coneix i que va més enllà del “Que bé que viuen els professors!” La vida professional d’un docent substitut està lligada a la inestabilitat i la incertitud. Aquells que no aconsegueixen una plaça a principi de curs entren en una ruleta russa de possibilitats laborals, contractes de curta durada o desplaçaments lluny de casa per tenir una opció de treball. Al llarg de l’any acadèmic el cos de substituts han de viure pendents de l’assignació d’una plaça que els permetrà exercir la seva professió uns quants dies, unes quantes setmanes o uns quants mesos. A priori, mai es pot saber el temps que durarà la substitució, ja que serà l’atzar qui decidirà si cobrirà la plaça per una malaltia llarga, una lumbàlgia de dos dies o una cama trencada d’un mes. Potser hi ha sort i és una baixa d’embaràs, cosa que garantiria uns quants mesos de feina continuada.

L’assignació de les places es fa per via telemàtica -dos cops per setmana- a través de la publicació d’uns números de referència que revelen al substitut el seu futur immediat. En pocs segons sabrà si l’endemà s’ha d’incorporar a un centre nou o si haurà de continuar esperant; si anirà a topar a l’escola del costat de casa o si haurà de desplaçar-se dues hores cada dia per arribar a la feina; si treballarà a temps complet amb un sou digne o si haurà de cobrir un 33% de jornada i fer mans i mànigues per arribar a final de mes. Evidentment, un cop assignada una plaça, el docent l’ha d’acceptar sense dilació, ja que en cas contrari se l’expulsa de la borsa de treball automàticament.

I aquestes no són les úniques vicissituds que viu el professorat substitut a Catalunya. Molts interins veuen com els seus llocs de treball desapareixen a la fi del curs escolar. El 30 de juny al professorat substitut se li acaba el contracte i es manifesta el que es podria anomenar docència estacional. Alguns passen els mesos d’estiu gràcies a les prestacions de desocupació, mentre que d’altres busquen llocs de treball temporal (cambrers, monitors de colònies, classes de reforç...) i esperen tenir sort a l’inici del següent curs. Tot i la imatge generalitzada, no es tracta de mestres o professors amb el privilegi de tenir dos mesos de vacances: són aturats que esperen una oportunitat laboral com tanta altra gent.

Mentrestant, el curs escolar s’està iniciant, les gomes d’esborrar es comencen a gastar i els llibres van perdent l’olor de nou. Les aules estan atapeïdes d’alumnes que tenen al davant un professor intentant fer la seva feina com més dignament millor, malgrat que no sempre tingui les condicions adequades. Bona rentrée!

stats