Una fi del món per setmana
En alguns supermercats del Regne Unit han començat a omplir els prestatges amb fotos d’aliments, en lloc de posar-hi aliments, pels problemes que estan tenint amb l’abastiment de productes. És una manera d’evitar l’impacte visual que generen els prestatges buits. Pel mal que fa als establiments i el que psicològicament pot fer a la clientela. Però l’impacte visual continua sent brutal. En un món cada vegada més fake només faltava que t’acostis a buscar uns espàrrecs i vegis que, en realitat, són fotos d’espàrrecs. El que no entenc és que ara que han començat a treure les persones que et cobraven a la caixa i han posat màquines a tot arreu, per estalviar-se les persones però no les cues, no hagin col·locat també fotos de cartró que representin les persones a mida real. Per no trobar-les a faltar i per deixar de tenir la sensació que som dins una enorme màquina de vending comprant tot el que necessitem per a la setmana. I tot el que no necessitem. Trobo que protestem poc per haver de parlar amb tantes màquines i amb els inferns que ens imposen sense alternativa. O soc jo que vaig en contra d’aquest progrés deshumanitzat. No m’agraden els robots. Només la rentadora. I encara no he arribat a posar-m’hi al davant per mirar les voltes que fa.
Si el problema de l’abastiment no es resol haurem de descobrir per nassos què és el que ens sobra i el que ens manca de veritat per passar els dies. Encara que la vida no sigui només empènyer anys. Ni panys. Ni de bon tros. La realitat és que ens hem creat moltes dependències excessives. Quantes vegades ens preguntem per què hi ha tantíssims models de productes si amb molts menys ens seria més senzill triar? Quants calaixos tenim amb estris que amb una mica de sort hem fet servir un cop a l’any? Quantes excuses posem per fer neteja i alliberar espai i dependència? L’altra realitat és que el que necessitem té l’excusa perfecta per pujar de preu i que ens estan convencent de comprar ara mateix abans que hi hagi escassetat de material, que ja n’hi ha. El sector editorial està notant la manca de paper i de cartró. Sort que els llibres no són imprescindibles. O això és el que pensa tanta gent. Fins que deixin de fer-los o els prohibeixin. Però què passarà amb el paper de vàter? Això segur que més d’un s’ho ha preguntat. I llàstima que les disfresses de Halloween han arribat a temps. Però no penso defensar la castanyada. És una discussió més passada de moda que els acudits de tites.
A Àustria estan preparant la població per a la gran apagada que pot deixar Europa sense electricitat. Diuen que això passarà segur, però no se sap quan exactament. Per això volen que la gent estigui a punt per a una situació inèdita que ens pot deixar a les fosques, sense tenir en compte que aquest cap de setmana comença l’horari d’hivern i molts ja se senten enfosquits per aquesta raó. El ministeri de Defensa austríac recomana que tothom tingui prou provisions, com si hagués de passar dues setmanes de càmping. La llum d’ambient que fan les espelmes acabarà sent tendència i hi haurà un atac de romanticisme general. Abans, naturalment, que s’acabin els fogonets i les espelmes. Aleshores sí que hi haurà castanyes.
Anar a un centre comercial fa anys que és una proposta d’oci. Hi ha qui se’n va de càmping abans de cap apagada general. Altres llegeixen llibres. Tothom fa el que pot i tothom està obligat a més. Les reflexions de la pandèmia fa dies que les ha esborrat la contaminació. Però no cal que cada setmana s’acabi el món. N’hi hauria prou amb cuidar-lo.
