El món de Donald Trump
Donald Trump ja és el 45è president electe dels Estats Units. L’home que va amenaçar d’acabar amb l’ordre liberal internacional ocuparà el poder a la primera potència militar. Encara hem de veure si el president serà diferent del candidat i com es concreten algunes inconsistències i amenaces del seu discurs en política exterior, però Trump s’ha ofert com el líder que desafiarà l’ statu quo i això implica tensionar els poders tradicionals de la democràcia nord-americana i redefinir el paper dels EUA al món.
Les aliances, els acords comercials, els compromisos adquirits, l’ajuda exterior i la participació internacional dels EUA en operacions militars a l’estranger estan en revisió. Aquests seran els Estats Units del replegament, els de la priorització dels interessos interns nord-americans per sobre del lideratge mundial. El seu eslògan “Fer Amèrica gran altre cop” s’ha traduït en crides a l’aïllacionisme i el proteccionisme. Són els “oblidats” de la política, els castigats per la globalització els qui han comprat el missatge de Trump -davant un Partit Demòcrata derrotat, i uns republicans dividits-. Per això la seva primera prioritat hauria de ser cohesionar un país de 320 milions d’habitants que ha quedat fracturat.
La percepció dels Estats Units al món també ha començat a canviar. La victòria de Trump ha sigut aplaudida al Kremlin, envejada al quarter general del Front Nacional francès i admirada a Hongria. Les forces populistes d’arreu del món se senten avui una mica més fortes. El model de democràcia occidental ha quedat afeblit i els aliats tradicionals dels EUA no saben com refaran els ponts trencats durant una llarga campanya de menyspreus mutus.
Trump ha qüestionat, per exemple, que Europa constitueixi un aliat essencial per al seu país, una relació que cap president nord-americà s’havia atrevit a menystenir tan obertament des de la Segona Guerra Mundial. I també ha relativitzat el compromís amb l’OTAN. En canvi, Rússia no havia tingut un paper tan rellevant en una campanya electoral nord-americana des del final de la Guerra Freda (per exemple, per l’atac informàtic als correus electrònics del Partit Demòcrata, que els investigadors van atribuir al Kremlin). Quines conseqüències pot tenir aquesta voluntat d’entesa entre Washington i Moscou per a una guerra enquistada com la de Síria? A Pequín esperen a veure quin ús farà Trump dels seus poders presidencials amb la seguretat de saber que la interdependència entre la Xina i els EUA és massa forta perquè es pugui desfer.
Per al president sortint, en canvi, Trump suposa una amenaça directa al seu llegat internacional, especialment per l’acord nuclear amb l’Iran o la normalització de relacions amb Cuba. Trump ha defensat l’ús de la tortura i la recuperació de tècniques com l’ofec simulat que Barack Obama va prohibir el 2009 i ha admès que considera el canvi climàtic com una ficció. Si el polèmic mur amb Mèxic, promès durant la campanya, estarà fet de filats, de blindatges legals o de patrulles ciutadanes armades encara s’ha de veure.
Amb l’elecció d’un outsider com Trump, amb el seu discurs provocador, xenòfob i antiestablishment, els nord-americans han enviat un missatge clar: volen un canvi. El nou president l’haurà de concretar i el món es prepara per ressituar-se davant la nova incertesa.
