Impotència. La guerra oberta al Pròxim Orient ha despullat el món. Davant la crueltat, els abusos i les violacions de les lleis de la guerra i de la protecció humanitària, els actors regionals i globals han vist com l’escenari estratègic que havien construït els últims temps es feia miques. Els morts a Israel i Gaza han atrapat la Unió Europea en les seves pròpies contradiccions. Han magnificat la doble moral de la UE davant els conflictes que encenen el seu veïnat: des d’Ucraïna fins a l’Alt Karabakh; des de Líbia i el Sahel fins als territoris ocupats de Palestina. Les accions que es condemnen com a il·legals en una banda, s’entenen com a necessàries en un altre escenari. La desorientació europea és una realitat. El retorn de la guerra oberta ha confirmat “el moment d’impotència” de la UE al Pròxim Orient, en paraules d’un experimentat diplomàtic europeu. L’obsessió per la seguretat es reforça a l’agenda política d’Occident.
Desgovern. Un món en flames està a punt d’arrasar també les Nacions Unides. Fa temps que el multilateralisme i la concertació global han quedat afeblits per les noves dinàmiques de competició global. El Consell de Seguretat s’ha convertit en un instrument per a la paràlisi de l’ONU. Una tenalla al servei dels interessos de velles potències que han portat el secretari general, António Guterres, a admetre públicament la frustració de la impotència. Unes Nacions Unides, afeblides políticament, s’aferren a la seva acció humanitària sobre el terreny per intentar marcar la diferència entre la vida i la mort. Però ja fa temps que l’ONU necessita reformar-se. La seva pròpia supervivència està en joc. Però també la continuïtat de la idea d’un espai per a una imprescindible concertació global.
Fragilitat. La guerra, que devasta territoris i consumeix recursos, ha augmentat també la pressió sobre una economia mundial que ja mostrava signes d’esgotament. Torna a pujar el preu del barril de Brent. Els experts comencen a especular amb què passaria si arribés una nova crisi del petroli. Europa ja se sent atrapada entre dos fronts: encara arrossegant els costos de la desconnexió del gas rus i l’impacte d’una transició energètica imperfecta que també comporta tensió política entre els estats membres. Segons càlculs de l'FMI, el creixement als 20 països de la zona euro s'alentirà fins al 0,7% aquest any, davant el 3,3% de creixement que van registrar el 2022. Alemanya, l'economia més gran de la Unió, es contraurà un 0,5%. I a escala global, la crisi augmenta la pressió sobre els països més endeutats.
Les finances públiques tornen a estar sota pressió. L'Informe de Comerç i Desenvolupament de les Nacions Unides mostra que tant la consolidació del poder corporatiu com els seus beneficis van augmentar dràsticament durant el covid-19, amb repercussions preocupants com l'augment de preus i la inseguretat alimentària. Les crisis també tenen els seus guanyadors. I en un món amb la governança global feble, el poder privat es fa més fort.
El món viu un desbordament humanitari. Les anades i vingudes polítiques al Pròxim Orient són una desfilada de posicions individuals a la recerca d’una mínima força per aturar la guerra. Però cada nova bomba, cada nou intercanvi d’artilleria, és la confirmació del final d’un ordre global que va endreçar el món després de la Segona Guerra Mundial però avui ja no té la força o el suport necessari per garantir ni el respecte a la legislació internacional ni la governança compartida d’aquest món en crisi.
