Amnistia Internacional (AI) ha donat alguna cosa més que un toc d’atenció als líders i les potències mundials, bastant més que un avís que es pogués interpretar com a rutinari. El seu darrer informe anual és una veritable crida a l’emergència democràtica i humanitària, si encara és possible separar aquests dos adjectius de la càrrega demagògica que se’ls ha afegit. Allò que està en risc, d’acord amb AI, és el dret internacional, així com la defensa de l’ordre instaurat el 1948.
Justament Israel forma part destacada del problema. El fet que l’estat que es va crear com a resposta a l’Holocaust estigui perpetrant un genocidi a Gaza, a la vista de tota la comunitat internacional i escudant-se amb cinisme en el dret a la defensa, resulta d’una deglució excessivament complicada, fins i tot per als entrenats estómacs de la geopolítica. La violència conceptual de tot plegat va més enllà de la simple contradicció. L’informe, però, no s’atura a Gaza i dibuixa el perfil d’un món en flames on espantar-se especulant sobre la Tercera Guerra Mundial és un luxe que ens podem permetre els habitants de les zones que encara viuen en pau. Per a moltes persones de molts països, com el devastat Sudan, el genocidi no és una paraula en informes, articles i discursos, sinó una realitat desesperada que només els deixa l’opció d’intentar salvar la pròpia mentre veuen com la perden els del seu voltant. Ucraïna, Síria, el Iemen o Líbia també formen part del panorama internacional d’espant i violència desbocats.
Tanmateix, Gaza és la gota que ha fet vessar el límit de la infàmia, i el comportament d’Israel és descrit per AI com “el símbol de l’absolut fracàs moral de molts dels artífexs del sistema posterior a la Segona Guerra Mundial”. De manera encara més gràfica, els autors de l’informe anual consideren que “les bases morals i jurídiques d’aquell mai més que es va dir després de l’Holocaust s’han trencat en mil bocins aquest 2023”. Que el mai més s’havia vist desmentit ja en els anys de la Guerra Freda és una constatació que molts analistes i pensadors han assenyalat durant molt de temps. Però que ho solemnitzi ara AI és rellevant, perquè vol dir que s’ha arribat a un punt realment decisiu.
Un punt en què el genocidi forma part de l’estratègia de les grans potències (els Estats Units i Europa hi tenen una responsabilitat directa, que també és denunciada amb duresa al text) i que és possible en una escena internacional en què els països amb suposada democràcia plena es permeten comportaments absolutament contraris a la democràcia i l’estat de dret que diuen representar. Com Espanya, que també rep crítiques ben específiques d’AI pel que literalment anomena “violacions de drets humans” i falta de rendició de comptes: abusos i matances a la tanca de Melilla, ancians abandonats a la mort en residències geriàtriques durant la pandèmia, espionatge amb Pegasus o abusos policials i judicials contra independentistes.
