N’hi ha que pensen que les Nacions Unides no serveixen per a res i n’hi ha que contesten que sense ONU el món encara seria pitjor perquè, almenys, produeix una il·lusió de comunitat global en facilitar seient, veu i vot a tots els estats del món, reunits en assemblea general. Sí, després venen les votacions al Consell de Seguretat, bloquegen el que convé i les bones intencions s’acaben allà mateix.
Però les Nacions Unides serveixen, almenys, per posar paraules a l’estat del món. Paraules sospesades a la balança diplomàtica, perquè tothom ho entengui sense assenyalar gaire amb el dit a ningú. Com les d’ahir del secretari general António Guterres quan va parlar d’un “món d’impunitat”. De “desigualtat i d’impredictibilitat” també, però sobretot, d’impunitat. En les seves pròpies paraules, “el nivell d’impunitat al món és políticament indefensable i moralment intolerable”. Sí, ho estem veient cada dia a Gaza i ara al Líban, o a Ucraïna, per parlar dels conflictes més evidents. Però la moral els estats se la passen pel forro, i que la impunitat sigui políticament indefensable és el menor dels seus problemes mentre sigui militarment inatacable.
Diu Guterres que “cada vegada més governs poden envair un altre país, arruïnar societats senceres o ignorar completament el benestar de la seva pròpia gent”. Això ja ho havíem notat, però s’agraeix la claredat. El més terrible ve al final de la frase: “I no passarà res”. Sembla el començament d’un epitafi i hem de rebel·lar-nos perquè no sigui profètic.
