No t’afanyis, Telefónica, a retirar les restes dels 365 telèfons públics que encara hi ha a Barcelona. Agafa’t el temps que et calgui, que prou diligent i generosa que t’has mostrat. Només has trigat deu mesos a començar a retirar-les d’ençà que ja no tenies l’obligació de prestar el servei.
Llegeixo que estàs duent a terme "un pla ordenat de desmantellament de les cabines", que has començat per la Rambla, que després desmuntaràs les del passeig de Gràcia, i que la resta “aniran marxant de manera progressiva”. Amb quina nostàlgia les acomiadarem cap al desguàs. Ja no tenien teclat, ni cables, ni auriculars, perquè havien estat arrencats per la ciutadania com a valuós record, i havien quedat cobertes de tota mena missatges d’afecte de la gent que es resistia a perdre-les.
Les cabines s’havien convertit, per dret propi, en un senyal d’identitat del nostre estimat cap i casal, fent un conjunt harmònic amb les persianes guixades i les marquesines dels autobusos ratllades. Un conjunt només superat per la inspiració creativa dels barcelonins que fan obres al pis i dipositen el vàter de les seves entranyes al peu del contenidor d’orgànic, en una clara al·legoria al cicle de la cadena alimentària.
Des d’aquí, també, el nostre més sentit reconeixement al ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, que ha tingut el detall d’esperar dos anys, del 2019 al 2021, a assegurar-se que ja ningú feia servir les cabines i que cap operador volia presentar-se al concurs per adjudicar el servei. És una gran tranquil·litat saber que el govern espanyol i aquesta empresa senyera del nostre mercat borsari han vetllat, amb la diligència que tenen per norma, per l’interès general.
Així doncs, ara ja només ens resta que Telefónica compleixi amb la seva trista obligació. Perquè el progrés, amics, no s’atura.
