Molta sort, senyors Roig i Boluda

Atenció: pregunta. De qui és la frase: “Si els governs d’Espanya s’haguessin pres seriosament el Corredor Mediterrani, ja faria 10 anys que estaria acabat. Ha sigut una dècada perduda, en la qual Espanya hauria crescut més, hauria generat més llocs de treball i hauria reduït les emissions a l’atmosfera”?

No, no és de Quim Torra, sinó dels empresaris valencians Juan Roig i Vicente Boluda, normalment partidaris d’ofrenar noves glòries a Espanya, però que ahir van encapçalar a Madrid una reclamació de 1.300 persones per dir que n’estan fins al capdamunt, tenint en compte el detall sense importància que el corredor donaria servei a la meitat de la població espanyola i la meitat del PIB espanyol.

Suposo que saben que l’obra es fa per acord de la Unió Europea i que, en temps de Rajoy, Espanya va ser l’únic dels 27 països de la Unió que va votar en contra del traçat, perquè el govern del PP (en matèria radial, el PSOE pensa igual) volia que el Corredor Mediterrani passés per la Meseta i connectés per França per un gran túnel que s’obriria a l’Aragó. Amb dos pebrots. Els francesos encara no s’han refet. I van votar que no, esclar.

Ahir, a Madrid, hi havia els presidents del País Valencià i de Múrcia, i no pas el president de Catalunya. Error de càlcul? Francament, quan Espanya és capaç de perjudicar els seus propis interessos només per impedir que València i Barcelona estiguin connectades (ni el franquisme s’hi va atrevir quan van construir l’Autopista del Mediterrani per indicació del Banc Mundial), quan fins fa menys de dos anys encara hi havia una via única a Vandellòs en un tram de 40 quilòmetres, mentre vostè pot anar amb AVE de Madrid a 22 capitals de província, el problema no és si hi va o no hi va el president de Catalunya. Moltes gràcies, senyors Roig i Boluda, i que tinguin sort.