L’excusa d’Ana Pastor
Crítica de teleL’entrevista d’Ana Pastor a Quim Torra diumenge al vespre a La Sexta serveix per demostrar la importància del directe televisiu en les entrevistes polítiques.
A la televisió, l’entrevista té tres implicats essencials: l’entrevistador, l’entrevistat i l’espectador. El directe permet que tots tres desenvolupin el seu paper en igualtat de condicions. Veure la conversa íntegra és el que assegura, a l’audiència, que la percepció del combat és real, com va ser el cas. Si l’entrevista està gravada i editada, es perden elements de judici bàsics per valorar l’intercanvi dialèctic i el periodista juga amb avantatge: té el control absolut sobre el resultat final.
Si l’entrevista d'Ana Pastor a Quim Torra hagués estat editada, ves a saber si ens hauríem perdut petits detalls reveladors a l’hora de valorar la conversa perquè potser s’haurien eliminat.
Pastor va utilitzar unes declaracions de Joan Tardà en què el diputat parlava d’independentistes estúpids que creuen que poden imposar la independència al 50% de catalans que no ho són. Lògicament, servia per contradir la resposta anterior de Torra. El president va sortir de l’atzucac: “Si acabásemos de escuchar la intervención de Joan Tardà, porque me lo ha comentado él, iba en la línea de proponer, si lo escucháramos en completo, que él entendía que una de las soluciones posibles era la del referéndum acordado, vinculante y legalmente reconocido”. Quan més endavant Pastor li va tornar a recordar les declaracions de Tardà i Torra va insistir que no estaven completes, la periodista va contestar-li: “Forma parte de nuestro ejercicio periodístico decidir qué se emite y qué no”. Per descomptat. Però si l’entrevistat considera que el que s’ha emès desvirtua la realitat o està tret de context, ho ha de poder fer notar. I un directe assegura que aquesta precisió queda inclosa.
Més endavant, just abans de donar pas a la publicitat, cap al final de l’entrevista, Ana Pastor li va comentar al president Torra: “No me da tiempo a rebatirle tantas cosas. Algunas sí lo hago. [...] Me daría para hacerle, en fin, un montón de... rebatirle, pero tenemos que hacer una pausa”. ¿La funció del periodista és rebatre els arguments del seu convidat? Si bé, certament, l’entrevista política té elements de combat dialèctic, la lluita no té a veure tant amb la discussió d’idees. En tot cas, si fos la cap de l’oposició qui hagués formulat la frase d'Ana Pastor, tindríem clar que en aquesta excusa s’hi amaga la prova d’una derrota dialèctica. Segurament a Ana Pastor la va trair el subconscient i el directe televisiu té la virtut de no camuflar-ho. No era un problema de temps. Van ser 52 minuts que altres vegades ha sabut gestionar. Amb el “No me da tiempo a rebatirle tantas cosas” evidencia la frustració per no haver estat prou hàbil. Delata, en part, el reconeixement de cert fracàs, la sensació personal de no haver sabut aprofitar del tot les flaqueses del convidat.
