Sense Catalunya
He perdut el compte de les vegades que, després de fer alguna xerrada sobre l’impacte econòmic de la independència de Catalunya, algun assistent em demana què passaria amb Espanya sense Catalunya. Com quedaria, econòmicament parlant? Seria viable? Dedicaré aquest article a donar algunes idees i dades que poden ajudar.
Com que Rajoy, De Guindos i altres membres del seu govern no donen públicament cap credibilitat al fet que Catalunya pugui ser independent, algú pot imaginar que no en tenen calibrat el risc. Esclar que el tenen calibrat, i més quan el procés català agafa embranzida cap al desenllaç, sigui quin sigui. És difícil d’imaginar que no hi hagi documents en taules i calaixos oficials sobre les conseqüències econòmiques d’una Espanya sense Catalunya, de la mateixa manera que molts autors aquí han estudiat com podria ser una Catalunya independent.
En aquest article prescindiré de referir-me al sector públic (impostos, despesa, inversió, balances fiscals...) perquè, tot i ser una dimensió de l’economia molt rellevant, ha estat àmpliament estudiada, ha estat molt difosa en mitjans al llarg de molts anys i és força coneguda per la població. Hi ha dues dimensions que són tant o més rellevants: una és l’aprimament econòmic, la pèrdua de volum tant en termes absoluts com en termes relatius; l’altra és la pèrdua de potencial econòmic. Anem a pams.
El PIB espanyol sense Catalunya es reduiria en prop de 220.000 milions d’euros (dades del 2016) per situar-se en uns 890.000 milions. Aquesta reducció tindria conseqüències en registres que agafen el PIB de denominador, com ara el nivell de dèficit públic (que augmentaria) o el grau d’endeutament del sector públic (en funció del resultat de la negociació del deute català), amb les conseqüències derivades. I més important segurament és que es reduiria la ràtio de PIB per habitant: a partir d’uns càlculs molt senzills es dedueix que, sense Catalunya, aquesta ràtio baixaria més de 1.000 euros per persona, per situar-se per sota dels 23.000 euros.
En l’àmbit més específic d’estructura productiva, també és senzill identificar algunes variables de l’economia espanyola que es veurien afectades en alguna mesura. A manera enunciativa i sense ànim d’exhaustivitat, n’he recollit algunes, a partir sempre d’estadístiques oficials. Per exemple, una Espanya sense Catalunya tindria 255.000 empreses amb assalariats menys, de les quals 1.105 de relativament grans (més de 200 empleats). Una de les activitats en què quedaria més afectada l’economia espanyola seria la indústria manufacturera, en què perdria el 25% del valor que es genera. Això tindria unes conseqüències directes sobre l’exportació de béns, que (dades del 2016) es reduirien en 65.000 milions, un 26% del total espanyol. En aquesta línia, i atesa la seva incidència sobre la balança de pagaments, el nombre de turistes estrangers baixaria en 18 milions (-24%) i els ingressos que se’n deriven en més de 17.000 milions d’euros.
El mercat de treball es reduiria en 3,9 milions d’actius, en 3,3 milions d’ocupats (-17%) i en prop de 600.000 desocupats. Al mateix temps, com que l’atur és més alt a la resta d’Espanya que a Catalunya, la taxa d’atur espanyola del 2016 hauria estat del 20,4% en comptes del 19,6%. Més orientat sobre el potencial d’activitat econòmica i de creixement, sense Catalunya Espanya tindria 9.500 empreses innovadores menys que ara (-23%), 4.300 investigadors menys en biotecnologia (-29% del total) i hauria sol·licitat poc menys de 1.000 patents enfront de les 1.558 que es van sol·licitar el 2016, per posar només alguns exemples.
De dades d’aquest estil n’hi ha moltíssimes més, i giren totes al voltant de la pèrdua de volum, de la pèrdua de renda i de la pèrdua de musculatura productiva. És inimaginable que no hagin estat advertides i estudiades, malgrat el silenci polític sobre el tema i el silenci acadèmic al costat espanyol.
És fàcil deduir que, més enllà de la mena de drama emocional que li planteja a l’estat espanyol la hipotètica separació de Catalunya, hi ha també una qüestió pràctica: prescindiria d’una font d’activitat d’una certa magnitud i d’un motor que té una bona connexió amb Europa en l’ordre econòmic. Això obligaria el sector públic espanyol a fer alguns ajustaments i algunes adaptacions a la nova situació. Pel que fa a l’àmbit privat, en absència de boicots comercials mutus greus i si es mantinguessin unes relacions econòmiques properes a les que es donen actualment, l’economia espanyola sense Catalunya seria perfectament viable i seguiria sent una de les més grans d’Europa.