Carta a Núria de Gispert: 'Mòbils? No, gràcies!'

Molt honorable presidenta: ¿vol dir que no seria una bona idea prohibir l'ús dels mòbils durant els plens del Parlament? Els diputats cada dia estan més pendents del telèfon i menys de la persona que té la paraula a l'estrada. Vista des de fora, l'estampa és més aviat desencoratjadora.

Hi ha moments que requereixen una certa solemnitat. Anar a veure una pel·lícula al cinema o assistir a una obra de teatre. En tots dos casos, desconnectem els mòbils abans de començar. Un altre d'aquests moments és, sens dubte, el ple del Parlament de Catalunya. Es reuneix un cop cada dues setmanes. El proper serà dimecres que ve. D'aquella sessió n'ha de sortir una declaració de sobirania transcendental per al futur del país. ¿Els polítics que hi intervendran no es mereixen el mateix respecte que tenim pels actors en un cinema o en un teatre?

Els telèfons mòbils o les tablets són estris imprescindibles per a la feina dels diputats. Es tracta només de qüestionar si també els han de fer servir durant els plens. ¿Cal que consultin el correu electrònic, que mirin les pàgines webs dels diaris o que repassin el timeline del Twitter mentre els seus companys intervenen des de l'estrada? Cada diputat, quan abaixa el cap i es concentra en algun dels seus aparells electrònics, es deu pensar que no el veu ningú, que només és un entre 135 i que no molesta per res el desenvolupament del ple. Però la imatge global que en resulta no és precisament edificant.

Hi ha partits que han obert grups de xat al WhatsApp per poder comentar la jugada entre ells i no haver d'esperar a l'hora de dinar. Altres diputats opten per exercir de periodistes i van tuitejant en temps real el que passa a l'hemicicle. No sé si és aquesta la seva feina o, en tot cas, no sé si podrien expressar les seves opinions quan ja s'hagués acabat la sessió. És veritat que, a vegades, els plens duren cinc o sis hores seguides. Si es prohibissin els mòbils es podria fer una pausa de 20 minuts cada dues hores perquè els diputats poguessin connectar-se als seus dispositius, tal com passa a les jornades de treball que organitzen les grans empreses.

Està clar que prohibir els mòbils no és el més urgent que tenen sobre la taula els nostres polítics, però seria una mesura exemplar. I també pionera. Ni al Congrés ni al Senat ni al Parlament Europeu hi ha, de moment, cap normativa que els reguli.

Potser estaria bé prendre aquesta decisió sense que calgui que al Parlament de Catalunya passi el mateix que a l'Assemblea de Madrid. El mes passat, dos diputats del Partit Popular van ser enganxats jugant a l'Apalabrados mentre s'aprovava la privatització de la sanitat.