50 experts han rebut l’encàrrec del Govern de trobar la manera d’aconseguir l’ús responsable de les pantalles al sistema educatiu. Missió impossible? Esperem que no, però gairebé, perquè es tracta d’una mena de quadratura del cercle: com incorporar les imprescindibles pantalles a l’escola sense que la canalla prescindeixi dels llibres, del bolígraf, de la memòria i de l’esforç en general. El concepte mateix d’ús responsable de les pantalles ho diu tot, perquè recorda massa aquest altre concepte de consum responsable associat a l’alcohol.
El primer que haurà d’avaluar aquesta comissió és la conveniència de prohibir els mòbils a l’aula fins als setze anys. La prohibició és possible, dolorosa per als adolescents i estressant per als mestres, però possible a les escoles, amb els seus horaris i les seves sancions. El problema és que en l’ús del mòbil, com en tants altres ordres de la vida, la que hauria d’educar és tota la tribu, i aquí la tribu sencera ja fa temps que ens vam rendir incondicionalment davant del mòbil. Si és veritat que s’educa amb l’exemple, la canalla no fa més que rebre un mal exemple a casa des de la seva més tendra infància: pares i mares amb l’atenció segrestada pel mòbil, o convertint els fills en protagonistes de tots els vídeos imaginables, o el que és pitjor, deixant-los el mòbil perquè callin. Sense una reflexió social general, encara que sigui del tipus "una hora al dia sense mòbil”, les escoles soles no se’n sortiran. I no oblidem que apartar-se del mòbil és cada cop més difícil, no tan sols perquè l’administració mateixa, els bancs i les nostres amistats ens el fan imprescindible, sinó perquè els algoritmes que fan addictives les xarxes socials no paren de millorar diabòlicament. Enviem els millors desitjos a la comissió d’experts. Els necessitaran.
