Els mitxelins poden fer baixar el caixet

L'APARICIÓ DE MITXELINS, uns sacsons al voltant de la cintura que amarguen algun primer dia de platja, pot fer baixar el caixet -és a dir, la cotització- d'alguns actors i actrius que triomfen pel seu tipet. (No era el cas del malaguanyat James Gandolfini.)

Lingüísticament, però, el problema el planteja com catalanitzem algunes paraules franceses, com ara Michelin i cachet , que ens arriben a través -i, per tant, amb l'empremta- del castellà. Tant podríem escriure mitxelín i catxet com mixelín i caixet .

El so fricatiu (de xeix) de la ch francesa esdevé africat (de tx ) amb la ch castellana, de manera que per tornar-lo a fer fricatiu cal corregir un ús ja molt estès. Diria que el criteri més assenyat, en casos així, és no contradir l'ús en els registres més informals.

Tant el GD62 com l'ÉsAdir abonen aquest criteri i només tornen al so original francès amb el terme més neutre i inusual caixet , que és també l'opció del Termcat. En canvi, la versió en línia del GDLC, el Diccionari.cat, fa just el contrari i opta per mixelín i catxet .

Però aquesta informalitat consubstancial als mitxelins recomana que no filem tan prim, i per això jo us aconsello que no aneu pel món dient que teniu més, o menys, mixelins , si no voleu que, a més de grassonets, o esvelts, us vegin com uns pedantets.

I crec que seria bo que el Diccionari.cat, que és molt útil i consultat, convergís amb l'ús més general aprofitant una de les seves periòdiques actualitzacions. Tant per coherència amb el criteri esmentat com per no desconcertar els seus usuaris.