Mites sobre les migracions

Les migracions no sempre són el que semblen. Aquest divendres, Dia Internacional del Migrant, cal tornar-ho a recordar. És cert que sempre hi ha una certa divergència entre percepcions i fets. O que els fets sempre són susceptibles de múltiples interpretacions. Però en l'àmbit de les migracions aquesta discrepància sovint és abismal i ens porta a polítiques purament simbòliques, que responen més a aquestes percepcions que a fets concrets i contrastats. D'aquí que el professor holandès Hein de Haas parli dels "mites" de les migracions.

El primer mite té a veure amb les seves dimensions. Les imatges que ens arriben diàriament a través dels mitjans de comunicació ens fan pensar en un món en constant moviment on les persones es desplacen de sud a nord. Però no és cert que estiguem vivint una època de migracions sense precedents. Si bé és veritat que el nombre de migrants internacionals ha passat de 93 milions el 1960 a 272 el 2019, la població global ha augmentat proporcionalment, amb la qual cosa les persones migrants segueixen representant un 3% del conjunt de la població mundial. Els números també mostren que els moviments són majoritàriament de sud a sud. El 86% dels refugiats viuen en països veïns.

També és un mite que, a més desenvolupament, menys migracions. La recerca sobre les causes de les migracions mostra que els ciutadans dels països més pobres són els que menys migren. La raó és clara: per migrar s'han de tenir recursos. Dit d'una altra manera, la pobresa extrema immobilitza les persones. A la vegada, el creixement econòmic i un nivell educatiu més alt poden fer créixer les aspiracions a migrar. Una enquesta realitzada pel CIDOB el 2015 posava de manifest que un terç dels joves dels països del Magrib (la meitat a Tunísia) tenien el desig d'emigrar cap a Europa.

Tampoc és cert que, a més fronteres, menys migracions. Les polítiques migratòries restrictives no sempre són eficients. Quan es tanquen unes fronteres o unes vies d'entrada (per a migrants laborals, sol·licitants d'asil o familiars), sovint se n'obren d'altres. A més a més, el tancament de fronteres tendeix a interrompre la circularitat pròpia de molts moviments migratoris. Més concretament, és amb el tancament de fronteres que molts immigrants temporers (per exemple, mexicans als Estats Units o marroquins a Espanya) van decidir quedar-se. Per la mateixa raó, tampoc és cert que a menys fronteres, més migracions. El millor exemple és la Unió Europea: a pesar de les diferències salarials i de prestacions socials, la lliure circulació de ciutadans europeus dins l'espai Schengen no ha portat a un augment substancial (i sostingut en el temps) de les migracions intraeuropees.

També és fals que les polítiques de frontera fallin sistemàticament en el seu propòsit, com sovint denuncien els partits d'extrema dreta. És veritat que l'atenció mediàtica i política segueix posada en les arribades irregulars. Però el cert és que 9 de cada 10 migrants a Europa arriben de forma regular, majoritàriament a través dels aeroports. La mateixa Comissió Europea reconeixia en el recentment presentat Pacte Europeu de Migració i Asil que ja no estem en el 2015, que les entrades irregulars són més l'excepció que la norma. Tot i reconèixer-ho, el Pacte se centra sobretot en la frontera geogràfica, com si les arribades irregulars –a pesar dels números– seguissin sent un dels grans reptes de la Unió Europea.

Finalment, quan parlem de migracions, sempre arribem (abans o després) a la pregunta sobre el demà. En el llibre Refugiats climàtics, recentment publicat per l'editorial Raig Verd, Miguel Pajares estima que cap al 2060 el canvi climàtic podria haver generat entre 175 i 300 milions de desplaçats, la qual cosa implicaria que en les pròximes quatre dècades podria duplicar-se l'actual nombre de migrants que hi ha al món (passant del 3% al 6% de la població mundial). Però Pajares adverteix que, fins i tot així, serien números perfectament assumibles, que el gran problema és el canvi climàtic en si mateix i, en l'àmbit de les migracions, la resposta que hi seguim donant.

Aquí, en la nostra resposta, és on aquests mites sobre migracions poden acabar tenint efectes devastadors. Cap a fora, construint una Europa fortalesa que a canvi d'apaivagar les nostres pors acabi renunciant a valors tan fundacionals com pot ser la garantia de drets fonamentals. Cap a dins, creant pous de misèria on l'exclusió de l'avui (recordem la nau incendiada a Badalona) acabi convertint-se en el conflicte (sovint entre pobres i oblidats) del demà.