Mite

El mite respon als misteris que ens angoixen amb històries fabuloses. Dóna calidesa a la idea abstracta fent que parli, pequi i estimi. En la infància de la raó, ens ha salvat de tornar-nos bojos i encara ara orienta moltes vides.

Veiem els d'altres cultures com farses inversemblants, però som com nens davant els nostres, i ens emocionem si un arqueòleg diu que ha trobat l'Arca de l'Aliança.

Rere booms com El codi Da Vinci hi ha el candor que barreja realitat i mite. Qui es creu ateu et diu un dia amb ulls brillants: "¿T'imagines que Jesús i Maria Magdalena haguessin tingut fills?" Com si en un punt el pla històric i el mític interseccionessin.

El Che o l'Steve Jobs són homes reals que tenen una dimensió mítica. La seva vida ens la desentranyarà la història; el mite l'alimenta el desig de fer-los més que humans perquè ens guiïn i ens il·luminin.

El mite relata el que hauria passat si la realitat fos el que ens expliquem per donar-li sentit. Prescindir-ne ens deixa en la intempèrie. Creure-hi legitima el dogma que el poder pot brandar per mantenir-nos submisos i espantats.

Ja som prou grans per saber que si un Jesús històric anava en barca, el que camina sobre l'aigua és el mite; i si al de carn i ossos el van crucificar, només el mite ressuscita.

Saber-ho, però, no obsta perquè mites com aquest, recreats durant segles per la fe, tinguin un grau de veritat en la mesura que ajuden a viure. Tots els que creient-hi s'han fet millors són un testimoni del seu valor intrínsec.