La missió de la universitat

Falten pocs dies per al canvi d’any i el govern espanyol també ha decidit fer canvis. El ministre d’Universitats Manuel Castells surt i entra Joan Subirats. Malauradament, i a diferència de Catalunya, es manté separat el ministeri d’Universitats del de Ciència i Innovació, la qual cosa no va en consonància amb la missió que té encomanada la universitat des de temps immemorials.

A escala mundial hem convingut que la universitat té tres missions: la docència, la recerca i el servei a la societat. Tanmateix, sovint diem que en tenim una de sola: transformar la societat. Per poder fer front als reptes presents i de futur. I per fer-ho necessitem tant formar les persones (mitjançant la docència) com generar nou coneixement (mitjançant la recerca) i compartir-lo amb la resta de la societat (mitjançant l’intercanvi de coneixement en pro de la innovació). Tot entrellaçat i amb la mateixa importància.

Que anem cap a aquesta única missió polièdrica ho palesa l’Associació Europea d’Universitats, que n'agrupa unes 800. En l’informe sobre la visió 2030 es destaca que en aquesta dècada les universitats es convertiran en motors del canvi social i seran universitats sense murs. Seran responsables, autònomes i lliures, amb diferents perfils institucionals, però coincidint en la missió única de proporcionar un espai obert i transformador per generar coneixement en comú mitjançant la recerca, l'educació, la innovació i la cultura al servei de la societat.

A vegades penso que segmentar la missió en tres (docència, recerca i servei a la societat) ha fet més mal que bé a l’educació superior. Ancestralment, la universitat cercava educar ciutadans lliures i responsables a través del coneixement. Quan es van separar les missions, en algun context la docència es va convertir només en formació tècnica, en lloc de ser una educació per ser lliures i responsables independentment de la feina o rol que es faci a la societat. Tant el pensament com generar nou coneixement i intercanviar-lo són imprescindibles en l’educació superior. Només així es poden abordar els problemes i reptes complexos que depara el futur.

Per exemple, seria un desastre formar metges només pensant en la docència, sense tenir en compte la recerca i el servei a la societat. És obvi que cal tenir present la societat a qui se servirà i que les facultats de medicina han de complir aquesta part de la missió, però també és obvi que cal la recerca, no només pels resultats de l’avenç del coneixement mèdic, sinó també per formar metges amb el tarannà per fer-se preguntes, estudiar, experimentar i treballar en equip per respondre-les.

La universitat és l'espai on fer i fer-se preguntes, descobrir nous llocs intel·lectuals i debatre lliurement, i on l'única limitació sigui el coneixement i el bé comú. Cal qüestionar l’statu quo per generar nous coneixements que permetin fer avançar la societat i el seu entorn. Les universitats, conjuntament amb altres actors de la societat, dissenyen el futur d'una societat impulsada pel coneixement.