Les misèries de Truman Capote
Els espectadors més lletraferits tenen a la plataforma Filmin el documental The Capote tapes, d’Ebs Burnough. Es tracta d’una manera molt particular d’endinsar-se en la personalitat de l’escriptor Truman Capote allunyant-lo del misticisme que sempre ha envoltat el personatge i la seva època. És un joc d’equilibris narratiu molt interessant perquè des de la curiositat envers la figura de Capote, el director sap establir una distància i mostrar-ne la seva part més fosca, que el va portar a un final decadent i polèmic.
The Capote tapes es construeix en essència a través de les entrevistes als amics i persones més properes a Truman Capote. Poc després de la mort de l’escriptor el 1984, el periodista George Plimpton, editor de Paris Review, va enregistrar aquestes converses en cintes magnetofòniques. Hi intervenen celebritats com l’actriu Lauren Bacall o l’escriptor Norman Mailer, i ara les gravacions surten a la llum gràcies a aquest documental. Les entrevistes es combinen amb més declaracions davant la càmera d’altres persones del cercle social de Capote. També compta amb el testimoni clau de qui va ser filla adoptiva i assistent personal de l’escriptor, Kate Harrington, una dona que no s’ha tingut gaire en compte en les biografies de l’escriptor però que va estar molt connectada a la quotidianitat de l’autor d’Esmorzar al Tiffany’s.
El documental està farcit d’imatges d’arxiu extraordinàries de l’escriptor i dels ambients que freqüentava l’alta societat novaiorquesa, i de fotografies boníssimes dels personatges més selectes d’aquella època. La banda sonora que embolcalla el relat contribueix a endinsar l’espectador en aquell món. The Capote tapes té dos passatges força impactants. El primer envolta el procés de creació d'A sang freda i la relació que estableix l’escriptor amb l’assassí del cas que relata. I el segon se centra en les conseqüències de Pregàries ateses, la que havia de ser la seva gran obra mestra i que l’acaba ensorrant i arrossegant a l’ostracisme. El llibre, inacabat i que es va publicar per capítols, s’havia de convertir en la gran crònica social novaiorquesa, i la crueltat de Capote revelant els secrets de les amigues que li havien fet confiança el porta a esdevenir un personatge proscrit, odiat i temut que fins i tot acaba provocant el suïcidi d’una de les amigues.
Veient el documental, Capote és una figura que acaba generant més rebuig que admiració en l’espectador. “Remenar la merda, això és el que feia”, diu una de les persones traïdes. Les imatges d’arxiu d’alguns dels programes de televisió d’aleshores mostren la decadència del personatge, enfonsat en l’abús de les drogues i l’alcohol. El seu entorn l’acaba definint com un home amb una ment retorçada que buscava ferir i escandalitzar a qualsevol preu. The Capote tapes és un documental que permet reflexionar sobre la pressió literària, la vanitat de la fama i el cost de l’èxit. Si sou dels que no canvieu un bon llibre per un programa de televisió, potser aquest documental us fa fer una excepció.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió.
