Míriam Nogueras, en el bloc més incòmode

No són tam-tams, el que probablement sentiu de fons. Són els cops de cap de la caverna, que no acaba d’entendre com és que no han aconseguit la majoria absoluta per al que anomenaven el-bloc-de-centredreta. Però si ho deien les enquestes que vam encarregar –i cuinar– dia sí, dia també! L’Abc ja titulava a la web “futur govern Frankenstein”. Altres parlaven de victòria del PP, per allò d’oferir una mica de consol, però a les eleccions s’hi va a sumar majories de govern. I, ara per ara, se l’hauran de pintar a l’oli. 

I ja que estem en la cosa pictòrica, molt d’art a les portades de diumenge. Aquest diari obria amb una il·lustració de Mari Fouz a partir de l’obra Duelo a garrotazos, de Francisco de Goya. La de l’Abc era un homenatge (diria que involuntari) a Magritte, ja que dibuixaven una figura d’un home sense atributs facials, envoltada a banda i banda per sengles caricatures de Sánchez i Feijóo. Tant de bo haguessin titulat Ceci n'est pas une démocratie, per acabar-ho de fer gloriós. Ara, la més controvertida era la portada de La Vanguardia: “Espanya elegeix entre dos blocs”, i l’il·lustrador Oriol Malet dibuixava vuit cares, separades per un eix. A una banda, Pedro Sánchez, Yolanda Díaz, Gabriel Rufián i Albert Botran. A l’altra, Alberto Núñez Feijóo, Santiago Abascal, Roger Montañola... i Míriam Nogueras. La gràcia que devia fer als de Junts figurar al mateix bàndol que Vox devia ser més aviat escassa. Però és obvi quin era el missatge editorial esmolat que llançava el diari de Godó: havent dit que no facilitarien la investidura de Sánchez sense promesa de referèndum, ¿permetrien ara –ni que fos per omissió– que governés PPVox? Els capricis de l’aritmètica els enfronten ara al dilema: abstenir-se per mantenir Sánchez a la Moncloa o forçar la repetició electoral.