Mirant al futur

Comença a caminar una nova Generalitat republicana. Amb el govern encapçalat per Pere Aragonès, tindrem, després de més de 80 anys, un president d’Esquerra Republicana de Catalunya escollit amb normalitat parlamentària. Amb els mateixos objectius que ens han mogut sempre: construir un país pròsper, just i plenament lliure per a tots i cadascun dels ciutadans que viuen a Catalunya, pensin el que pensin i vinguin d’on vinguin. La nova Generalitat republicana té uns reptes immensos, però afronta les greus crisis que estem vivint amb voluntat transformadora, i estic convençut que sabrà liderar la reconstrucció social i econòmica del país i guanyar-se la confiança de la ciutadania mantenint-se sempre al costat de la gent.

I amb el nou govern s’obre una nova etapa. Més de tres anys després del referèndum de l’1 d’Octubre, des d’ERC hem fet una reflexió profunda sobre les nostres fortaleses i febleses, els errors i els encerts, per extreure’n aprenentatges.

Fou evident que la reacció de l’Estat va ser percebuda per gran part de la societat catalana com a cada vegada menys legítima i allunyada dels principis democràtics. Però, al mateix temps, hem de ser conscients que la nostra resposta tampoc va ser entesa com a plenament legítima per una part important de la societat, també de la catalana. En aquest sentit, vull tornar a estendre la mà a tots aquells que se n’hagin pogut sentir exclosos, perquè el nostre objectiu ha de ser justament el de construir un futur que inclogui a tothom.

La nostra voluntat és la de sempre. La independència és la millor eina per ajudar la gent d’aquest país, però les estratègies s’han d’adaptar a les circumstàncies per ser guanyadores. La conclusió és que ens cal ser més; una majoria incontestable, plural i transversal, que demostri que governa bé i per a tothom, i que posi al centre de l’agenda la resolució del conflicte polític existent per vies democràtiques.

Defensem l’autodeterminació perquè volem que tota la ciutadania del nostre país, tota, pugui decidir si desitja que Catalunya sigui un estat independent en forma de república o si aposta per mantenir-se dins l'estat espanyol. I, legítimament, nosaltres treballarem i defensarem l’opció del sí. Tenim dret a governar-nos amb les mateixes eines que qualsevol estat. Tres quartes parts de la ciutadania de Catalunya defensen que la solució al conflicte polític existent s’ha de resoldre votant, amb un referèndum. No podem negar la realitat, ningú. No podem actuar com si aquests consensos no existissin. Ningú.

No volem formar part d’un estat on persisteixen estructures que serveixen per perseguir els adversaris polítics, on hem d’acatar lleis que ens semblen profundament injustes i arbitràries, que tipifiquen com a delictes comportaments que són plenament democràtics i no haurien de ser delictius. De fet, tenim el deure de treballar incansablement, per totes les vies democràtiques possibles, per canviar aquesta situació. I això és el que hem fet i farem.

I avui seguim creient que la millor via per fer-ho, com sempre hem defensat, és la via escocesa. La via del pacte i l’acord, la via del referèndum acordat. És l’opció que genera més garanties i reconeixement internacional immediat. Perquè sabem que altres vies no són viables ni desitjables en la mesura que, de fet, ens allunyen de l’objectiu que cal assolir.

Per convertir-nos en un estat és imprescindible bastir una gran majoria a Catalunya, però també cal guanyar-se la legitimitat a tot arreu. La partida es juga a dins i a fora. Per això, no renunciarem mai al diàleg ni a la negociació. Seria una ingenuïtat creure que el diàleg polític amb l’Estat donarà fruits tangibles de forma immediata, però creure que en podem prescindir seria una irresponsabilitat caríssima. Per molt que es critiqui i es ridiculitzi, la taula de diàleg i negociació entre governs és un èxit en ella mateixa perquè obre un espai per a la potencial resolució del conflicte.

El diàleg i la negociació són imprescindibles. Els conflictes polítics que s’acaben resolent ho fan, tard o d’hora, al voltant d’una taula on totes les parts exposen lliurement les seves posicions. La nostra, la que representa els grans consensos del país, és la fi de la repressió i l’autodeterminació.

Estem davant d’un conflicte polític i només es podrà resoldre per vies polítiques i democràtiques. Sempre hem dit que cal retornar al terreny de la política, d’on no se’ns hauria d’haver fet sortir mai. Ara és el moment de l’audàcia política, el coratge democràtic i la reconciliació social. Perquè la conciliació del conjunt de la nostra ciutadania és fonament imprescindible del futur.

Per a nosaltres, ho hem explicat moltes vegades i ho seguim defensant sense matisos, l’amnistia és la nostra prioritat per acabar amb la persecució judicial. La qüestió no acaba ni amb els exiliats ni amb els presos i preses polítiques, sinó que cal fer-la extensiva a la resta de les 3.000 persones que pateixen causes judicials.

Malgrat això, hi ha gestos que poden alleugerir el conflicte, pal·liar el dolor de la repressió i el patiment de la societat catalana, i qualsevol gest en la línia de la desjudicialització del conflicte ajuda a poder recórrer aquest camí.

Però perquè aquest nou paradigma sigui possible és important que les dues parts hi mostrin la seva voluntat i predisposició. Nosaltres ja fa temps que, tot i ser a la presó privats de llibertat, vam seure a la taula i mantenim sempre la mà estesa. És el moment que el govern espanyol demostri el seu compromís amb la reconciliació, el diàleg i la negociació, mirant al futur.

Oriol Junqueras és president d'Esquerra Republicana de Catalunya