Llegim a l’ARA el cas d’una vident italiana que la policia investiga per frau, cosa que és del tot injusta. No cal ser vident per vaticinar que les vidents cometen frau, de la mateixa manera que en cometen, si ens posem així, els mossens o el Dalai Lama (altrament anomenat “el llepanens”). La nostra heroïna es diu Gisella Cardia i reuneix els feligresos a Trevignano, on comet els suposats miracles. Destaquem-ne un que s’inspira en els grans èxits de Jesús. La mateixa vident ho explica: “Un dia una amiga va portar una pizza petita, suficient per a unes tres o quatre persones, però a casa érem vint. No sé com va ser possible, però tots vam agafar-ne un tros i la pizza no s'acabava mai”. Els pans i els peixos però en versió italiana, vaja.
Si la vident diu que la pizza era per a tres o quatre persones vol dir que no era mitjana, sinó familiar. La familiar de Telepizza, per exemple, segons explica l’empresa a la web, “pesa entre 600 i 750 grams” i conté “entre 6 i 7 porcions”. Cada porció, d’uns cent grams, faria entre deu i quinze centímetres d’ample (i entre 15 i 20 de llarg). Els càlculs de les mides els he fet inspirant-me en una col·lecció de llibres infantils que teníem a l’escola, Les aventures de Delphine i Marinette, d’un autor nascut als anys trenta, Marcel Aymé. A El problema, les dues nenes han de respondre quants arbres de cada espècie hi ha als “boscos comunals”. Com que no ho saben resoldre, el que fan és sortir a comptar-los amb ajuda dels animals. Jo he mesurat la pizza.
Pots partir una porció de quinze centímetres en cinc de tres. I això et donaria 35 porcions. Suficient perquè uns quants dels vint repeteixin. ¿Però com se soluciona el fet que ningú no es quedi amb gana i tothom trobi que és un miracle? Doncs anant a les fonts d’un altre miracle. El de convertir l’aigua en vi. Si sobrava el vi, ningú va trobar a faltar més pizza.
