Miquel Iceta

Aquest estiu, en un sopar a l’Empordà, Miquel Iceta deia en to de broma a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: “Jo no sé el 2 d’octubre on sereu vosaltres, però sí que sé que jo seré allà on soc”. I és improbable que cap d’ells s’imaginés la situació actual: Iceta, efectivament, és allà on era, Puigdemont a Brussel·les i Junqueras a la presó d’Estremera. I tots tres són candidats al 21-D des de posicions diferents que denoten la anormalitat d’aquesta convocatòria.

L’independentisme, després de tocar sostre i xocar amb la virulència de l’aparell d’estat, intenta recompondre la figura amb un ràpid trànsit del miratge de la unilateralitat al possibilisme de la bilateralitat, abandonant qualsevol calendari per al programa de màxims. El nucli dur de l’unionisme vol cantar victòria sense pensar en els efectes col·laterals d’un discurs que té molt de revenja. Quan sento dir que cal humiliar el sobiranisme perquè “la humiliació té virtuts educatives” se’m posen els pèls de punta: aquests són els que volen redimir l’ensenyament català. Pobres criatures.

Malgrat una certa calma, es fa difícil albirar vies raonables per recompondre la situació. Si el sobiranisme no té forces per imposar el seu objectiu final, l’unionisme tampoc en té per reespanyolitzar Catalunya, consigna d’un Cs cada cop més radicalitzat. Si no ho va aconseguir Franco, no crec que ho aconsegueixin Rivera i Arrimadas.

Iceta ha captat la fatiga amb què un sector de la població viu la bipolarització. I ha escollit el discurs de la reconciliació en totes direccions com a bandera. Haver donat suport a l’article 155 i les accions judicials que han dut els seus col·legues a presó li fa perdre credibilitat. Per això intenta adobar el terreny intermedi comprometent-se a no fer president ni un independentista ni Arrimadas o Albiol. Però descartades aquestes opcions, què li queda?¿Ell, com a punt de trobada d’enemics irreconciliables? S’ha mullat molt cap a un cantó. Avui un govern d’esquerres -ERC, Comuns, PSC- sembla el màxim de transversalitat realment possible. Però la promesa d’Iceta de no votar un president independentista no el facilita.