Cuba i la Revolució amb wifi

Passejant per l’Havana, un sap que ha trobat un punt de connexió al wifi quan, de sobte, troba un grup de persones al mig del carrer, parlant per telèfon i consultant el seu 'smartphone' sota l’ombra del tròpic. L’afluència massiva de turistes és evident, fins i tot als barris més allunyats del centre, així que a les cantonades que han esdevingut improvisats locutoris s’hi poden sentir tots els accents del castellà, l’anglès, el rus i d’altres llengües. Tothom tira de la seva targeta i anota al mòbil el codi d’accés i la contrasenya, que li donaran una hora de marge per explicar les misèries i les meravelles d’una Revolució que, des de fa relativament poc, s’ha connectat a un futur força vulgar en altres indrets.

Ningú sap del cert per què és tan complicat tenir dades al mòbil. El codi de vegades no s’activa, les targetes s’acaben fins a nova ordre i no se’n poden comprar més, els hotels més luxosos en multipliquen per cinc el preu i als seus 'lobbies' no hi funcionen altres targetes que no siguin les seves. També pot ser que hagis gratat amb massa força la targeta i s’hagi esborrat el codi o que el bloqueig dels veïns del nord, com es podia esperar, hagi escanyat una mica més el cable que ens uneix al món exterior. Els addictes al ciberespai que arribem a l’illa caiem en qüestió de minuts en una insuportable síndrome d’abstinència, sense poder enviar les nostres fotos i comentaris, i exercir el dret al postureig. Hi ha un punt de viatge en el temps, quan t’adones que no hi ha caps cots, que la gent no mira el mòbil constantment i que parlen entre si a l'autobús, als bars, a les places.

"Però llavors, com s’ha discutit la nova Constitució?", li pregunto al Juan Valdés, Premi Nacional de Sociologia. "En cercles, debats oberts, a les universitats, per tot el país, durant mesos", em respon. ¿Com pot existir el debat polític a aquestes altures del campionat sense mems, piulades, 'fake news' i vídeos corrent per les xarxes socials, o sense xarxes socials, directament? La nova llei fonamental, que entrarà en vigor durant les pròximes setmanes, es resisteix a reconèixer la llibertat de premsa, però tothom pot accedir a qualsevol telesèrie o informatiu estranger a la televisió per cable. Els nous aires que l’administració Obama va portar des de l’altra banda de l’estret de Florida han intensificat els viatges i contactes de tot tipus amb l’amic americà, tot i la frenada de Trump.

Sembla que la nova Cuba va cap a un sistema a la vietnamita, on l’empresa privada quedarà legalment reconeguda, al màxim nivell. A hores d’ara, representa al voltant del 15% de la força de treball i la part més dinàmica de la seva economia. La comunitat migrant actualment envia remeses a l’illa pel mateix valor que la massa salarial, molt reduïda per les característiques de l’actual sistema, i les facilitats atorgades per totes dues bandes estan animant les inversions de molts cubans que van haver de buscar el seu futur als Estats Units. Una Havana que cau a trossos, amb un gran potencial turístic i problemes habitacionals greus, les necessita. Hi ha moltes dificultats per accedir als béns de consum, però la tolerància del règim amb la importació d’equips fa que els particulars se n’abasteixin als països veïns. A la zona de comerç lliure de Colón (Panamà), hi ha organitzat un 'tour' per als cubans que busquen des de sostenidors fins a rentadores. A Surinam, Dominicana, fins i tot Haití, tothom compra el que no troba encara en un mercat excessivament centralitzat i mancat de divises, on poden escassejar la farina i els ous durant sis mesos, tret de si dorms en un hotel.

Cuba pensa també descentralitzar-se durant els pròxims anys, atorgant l’autonomia política i financera que mai han tingut els seus municipis. La piràmide orgànica que ha estat la Revolució durant 60 anys deixa pas a la iniciativa i la corresponsabilitat territorial, i es proposa acabar amb la cultura d’esperar ordres des de més amunt per actuar. Tot canvia, també la nova influència de les Esglésies evangèliques, com a la resta del continent, un dels elements centrals en l’ajornament 'sine die' de la qüestió del matrimoni entre persones del mateix sexe. "El van proposar sense haver preparat prèviament la població per al debat, i perquè no s'esbiaixés l’opinió pública i això conduís a una aprovació amb un percentatge baix, es va proposar discutir-ho més endavant –explica el Juan–. Però, ves, la gent ha reclamat no deixar de banda el marxisme i l’han reintroduït. No oblidis que, per a Cuba, aquest sistema és l’única garantia per a la seva independència, si no entens això no entendràs res".

Continueu connectats, si la vostra targeta no defalleix, la Revolució continua cap a algun lloc desconegut navegant entre les microones.