Ministre, un càrrec temporal
Hi ha un llibre del Nobel d’economia Paul Krugman titulat A country is not a company [Un país no és una empresa]. És cert. Però cada cop menys. Assistim a una uniformització del món. La tecnologia compartida, la globalització o les tendències socials a gran escala converteixen l’art de governar un país en una tasca molt propera a la gestió empresarial.
Un dels principals indicis que fem servir al món empresarial per avaluar un possible directiu és el nombre d’anys que es manté en una mateixa empresa. Professionals que cada any o cada dos anys canvien de feina són símptoma de manca d’adaptació. A l’inrevés també: quan a un directiu li ofereixen una direcció, sol comprovar quant de temps el consell d’administració sol mantenir una persona en el càrrec. Hi ha empreses sense paciència, igual que hi ha professionals sense paciència.
En general, els professionals que canvien massa ràpid d’empresa tenen carreres difícils i truncades. Arriben poc lluny. Igualment, les empreses sense paciència amb els seus directius són erràtiques i els seus resultats se n’acaben ressentint.
Un país és encara més difícil de canviar que una empresa. Al ser més gran, la inèrcia és també més gran i es necessita més temps per moure’l. Sempre he pensat que quatre anys és temps suficient però molt just per obtenir resultats visibles en un país. Ara bé, dos anys no és just, és inviable. Tenim el mal costum de canviar ministres a meitat de mandat com si fossin jugadors de futbol durant un partit. “Estaven cansats, s’estaven erosionant, la situació política els estava passant factura”.
Sánchez és al capdavant d’Espanya des del 2018. Des de llavors ha destituït o han abandonat el ministeri: Màxim Huerta, Carmen Montón, Meritxell Batet, Josep Borrell, María Luisa Carcedo, José Guirao, Dolores Delgado, Magdalena Valerio, Salvador Illa, Pablo Iglesias, Carmen Calvo, Juan Carlos Campo, Arancha González Laya, José Manuel Rodríguez Uribes, José Luis Ábalos, Pedro Duque i Isabel Celaá. Un total de 16 gestors que han hagut d’intentar modificar un àmbit del país en menys de dos anys. ¿Algú creu que sigui prou temps per aconseguir res?