I la ministra va dir que rodarien caps

Vaig seguir amb viu interès les declaracions de la ministra espanyola de Transports, Raquel Sánchez, assegurant que “rodarien caps a Adif i Renfe”, després que s’hagi sabut que algú va encarregar la construcció d’uns trens que no passen pels túnels de Cantàbria, i que la broma ens ha costat uns 250 milions d’euros.

Sentir la ministra parlant de tallar caps amb aquell èmfasi feia venir esgarrifances. Certament, l’expressió és molt útil quan es tracta que un polític demostri energia i rigor. És com allò de “fer caure tot el pes de la llei” sobre algú quan es descobreix un delicte abominable.

Amb tot, voldria fer notar que, a vegades, en alguns països, després de ridículs tan cars i escandalosos com aquest, el que plega és el ministre mateix. Però com sabem bé a Catalunya, els trens espanyols són com un estat dins de l’Estat, i l’assumpció de responsabilitats pel fiasco deu haver estat el més semblant al joc de les cadires.

Finalment, aquest dilluns han estat cessats el cap d’Inspecció i Tecnologia de Via d’Adif i l'aleshores gerent de l’àrea de Gestió de Material de Renfe Viatgers en la seva responsabilitat actual de Gestió de Material a la Direcció Tècnica i d’Operacions. Amb aquesta abundància de càrrecs, que suggereixen una teranyina d’organigrama i un repartiment de responsabilitats, no m’estranya que no s’hi fixessin gaire a l’hora de prendre mides, que seria la primera cosa en què pensaríem aquells que l’únic contacte que hem tingut amb l’enginyeria ha estat el Mecano, però hem anat adquirint una saviesa pràctica i un prudent sentit comú a base de fracassos fent bricolatge.