El ministeri deixa de ser un refugi polític per a Ana Mato
![La ministra de Sanitat prova de recuperar el lideratge de la crisi sanitària.](https://static1.ara.cat/clip/279ce6de-eef7-4d08-a73d-f1c997e13d5c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
MadridAna Mato Adrover, ministra de Sanitat, és una dona de tracte afable. Durant tants anys de carrera política ha anat cultivant una imatge de certa fragilitat, sempre amb el somriure a punt. Un cop al govern, però, ha fet d’aquesta pretesa discreció un escut per protegir-se de les polèmiques que l’han anat posant contra les cordes.
Des del 2011, quan Mariano Rajoy va formar equip, el ministeri -al madrileny Paseo del Prado- s’ha convertit en el seu peculiar refugi per allunyar-se de l’ombra allargada del cas Gürtel. En aquests gairebé tres anys, Mato ha tingut una presència escassa als mitjans de comunicació. A diferència d’anteriors ministres, que tenien una formació específica en matèria sanitària, ella (llicenciada en ciències polítiques i sociologia) ha optat sempre per mesurar molt les intervencions públiques i sovint s’ha fet acompanyar per alts càrrecs del departament per respondre a les preguntes més compromeses de la premsa.
Dilluns, confirmat a Madrid el primer cas de contagi d’Ebola fora de l’Àfrica, se la jugava. Era un moment especialment delicat i l’opinió pública buscava certeses. La roda de premsa va durar poc més de vint minuts i van quedar molts interrogants per resoldre. Ahir va rebre una allau de crítiques, fins al punt que el PP va haver de calmar els ànims i assegurar que donaria les explicacions necessàries al Congrés. Per alguns grups de l’oposició no n’hi ha prou i exigeixen responsabilitats per la manera d’afrontar aquest episodi. Per la seva banda, el PSOE vol escoltar les seves paraules a la cambra baixa abans de decidir si exigeix dimissions. La carrera política de Mato -lleial primer a Aznar i després a Rajoy- pot dependre de com lideri aquesta alerta sanitària.
Retallades polèmiques
Ahir a les files del seu partit tenien coll avall que estaven davant d’un moment difícil. Alguns dirigents, però, subratllaven en privat que tot govern ha de fer front, en un moment o altre, a aquest tipus de crisis sanitàries. La clau, però, és aconseguir gestionar-les amb prou consens social i polític.
Mato -que va formar part del clan de Valladolid, el pinyol del president d’honor del PP en els seus inicis- ha sabut refugiar-se en el seu ministeri per no pagar cap preu polític per la retirada del projecte de llei de l’avortament, després de deixar la iniciativa en mans de l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. És a partir d’ara quan el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, li ha encarregat retocar determinats aspectes de la legislació vigent. L’any 2009, com a vice secretària general d’organització del PP, va assistir a les manifestacions contra la reforma socialista.
En aquesta legislatura, en canvi, no ha pogut esquivar haver d’explicar-se per les retallades que toquen en part la despesa del seu ministeri, tot i que les mirades s’han centrat, sobretot, en les tisorades autonòmiques en aquest terreny. Abans, encara a l’oposició, ja havia defensat, amb polèmica inclosa, les polítiques que aplicaven les comunitats del PP per quadrar el dèficit i havia censurat les del PSOE. Per erosionar el govern socialista d’Andalusia va arribar a afirmar que els nens d’aquella comunitat eren “pràcticament analfabets”. Temps després va assegurar que feien classe asseguts a terra. Aleshores era una peça clau de l’equip de campanya de Rajoy, que la va compensar amb una cartera ministerial que obliga a treballar frec a frec amb les comunitats autònomes. Sovint no ha sabut teixir complicitats. Un dels casos més evidents de falta d’acord va ser la normativa per limitar l’accés a l’atenció sanitària als sensepapers. El pla de pobresa infantil també va aixecar moltes veus en contra.
El pes del confeti
Paral·lelament a la contestació social i política a algunes de les seves decisions i a l’obstinació per situar-se en un segon pla, lluny dels focus, hi ha una altra espasa de Dàmocles sobre seu: el cas Gürtel. Informes de la lluita contra el frau han posat de manifest que el seu exmarit, Jesús Sepúlveda -antic alcalde de Pozuelo de Alarcón-, presumptament hauria rebut obsequis per a ell i la seva família d’aquesta trama corrupta. Un dels regals més coneguts són els 4.680 euros en confeti. Aquesta ombra es projecta sobre una gestió controvertida que ara es troba a l’ull de l’huracà. El ministeri ha deixat de ser el seu refugi.