La minifaldilla, la truita i els Next Generation

Tinc el nom de Mary Quant associat a una conferència que el cuiner Ferran Adrià va impartir l’any 2011 a la Universitat George Washington, a la capital dels Estats Units. Unes cinc-centes persones omplien la platea i Adrià hi va intervenir traduït pel seu amic i també cuiner José Andrés.

Adrià parlava de la importància de conceptualitzar el procés creatiu de la cuina, perquè, malauradament per al seu creador, no sabem el nom de la primera persona que va anomenar truita al resultat de batre el contingut d’un ou, passar-lo per la paella i donar-li una forma allargassada. I aleshores, molt seriós, mirant cap al públic, va preguntar: “Algú sap el nom de qui va inventar la minifaldilla?” Unes quantes veus tímides van sonar pels racons del pati butaques: “Mary Quant!” I Adrià els va contestar: “No, senyor. Van ser els romans. Que no han vist mai una pel·lícula de romans? El que passa és que mai no en van dir minifaldilla. Gairebé tot ja està inventat. Per tant, el més important no és ser el primer, sinó ser el primer a conceptualitzar-ho, que és el que va fer Mary Quant”.

Parlant de conceptualitzar. Al meu article d’ahir els parlava de la incapacitat de l’administració per processar 10.000 sol·licituds d’una ajuda en tres mesos i que les subvencions del fons Next Generation per als que han instal·lat plaques solars podran trigar més de dos anys a arribar a les butxaques dels demandants. Doncs bé, cal consignar el nom d’un lector de l’ARA, Salvador Tarradas, que comentant aquest Bon dia d’ahir ha conceptualitzat així: “Ja ho diu el nom: fons Next Generation. Els cobraran les pròximes generacions, si no han malgastat abans els calés”.