Com ens abastirem de minerals crítics?
Fa més d'una dècada que la megaminera Glencore extrau coure a la província peruana d'Espinar. En aquest període, la presència de metalls tòxics al medi ambient i a les persones del lloc ha quedat ben documentada. Però el govern peruà no va reconèixer fins fa poc el que per a molts era evident in situ: un vincle causal entre les operacions de Glencore a Antapaccay i la contaminació a Espinar. L'empresa encara no ha reparat el mal patit per les comunitats indígenes afectades.
Tot i el considerable augment de la demanda de coure (i d'altres minerals crítics que es fan servir en les tecnologies verdes), extreure i refinar aquests recursos encara és tasca exclusiva d'un grapat de països. La Xina, per exemple, és responsable de més del 70% de l'extracció de terres rares i del 50% del processament de grafit natural, cobalt, liti i manganès. Aquesta dependència d'un únic país genera cada cop més preocupació a Europa des que va començar la guerra a Ucraïna.
Al març, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir que ha començat la "cursa" pel domini futur de les tecnologies d'energia neta, i va anunciar la nova llei sobre primeres matèries fonamentals, amb què es busca reduir les dependències que avui té la UE. Juntament amb la proposta de llei sobre una indústria d'emissió neta zero, és la resposta del bloc a la Llei de Reducció de la Inflació aprovada als Estats Units, que inclou el compromís d'augmentar el subministrament domèstic de minerals crítics.
El ressorgiment de la política industrial no és l'única prova que el món està comprenent la importància de les primeres matèries. Fa uns mesos, l'Agència Internacional de l'Energia va celebrar la primera cimera mundial de la història sobre els minerals crítics i el seu paper en la transició verda. I, en el discurs que va pronunciar davant la COP28, el secretari general de l'ONU, António Guterres, es va referir a la necessitat de satisfer de la millor manera possible la creixent demanda de coure, liti, cobalt i altres materials.
És a dir, que el sector miner, que l'ONU considera d'alt risc per als drets humans, tindrà un paper essencial en la transició energètica. En aquest context, molts líders europeus estan disposats a fer els ulls grossos davant de les violacions dels drets humans i els danys mediambientals que es cometen en aquest sector. Però negligir aquests problemes pot anar en contra dels esforços de la mateixa UE per assegurar-se l'accés a primeres matèries i per mitigar el canvi climàtic.
En el seu discurs, Guterres va recalcar que l'extracció de minerals crítics "s'ha de fer de manera sostenible, justa i equitativa" per no repetir els "errors del passat" –en referència a la pauta històrica per la qual els països rics han explotat de manera sistemàtica el patrimoni de recursos naturals dels països en desenvolupament–. Per això, va anunciar la creació d'un nou panell amb representants dels governs, la indústria i la societat civil, que s'encarregarà de redactar normes de compliment voluntari per a les indústries extractives. A això s'hi afegeix l'Associació de Seguretat de Minerals, una aliança de governs de països rics amb la qual es busca millorar els indicadors ambientals, socials i de governança corporativa del sector mundial dels minerals.
Aquestes iniciatives són un pas en la direcció correcta, però no n'hi haurà prou. La pressa pot fer repetir velles pràctiques. A més, està previst que la supervisió del compliment de normes ambientals i de drets humans corri per compte d'agències de certificació privades (almenys per als projectes que es facin fora del bloc). Està comprovat que els sistemes de certificació no proporcionen una protecció adequada del medi ambient i dels drets humans en el sector miner i de les primeres matèries. Per exemple, la companyia alemanya TÜV SÜD va certificar que un dic proper a Brumadinho (Brasil) era segur pocs mesos abans que s'ensorrés i provoqués la mort de centenars de persones. I fa poc es va demostrar que una mina operada per la proveïdora de cobalt de BMW al Marroc, amb certificació de la Responsible Minerals Initiative, estava alliberant grans quantitats d'arsènic en masses d'aigua properes.
La UE necessita eines més efectives. En aquest sentit, la proposta de directiva sobre diligència deguda que obligaria les empreses a evitar pràctiques perjudicials per al medi ambient i els drets humans a les seves cadenes de subministrament és crucial, i hauria d'aplicar-se també a les empreses financeres, en vista de la seva importància en el sector de les primeres matèries. A més, la UE ha de tenir un paper actiu en les negociacions per firmar un tractat vinculant de l'ONU sobre empreses i drets humans que impedeixi a les multinacionals provocar danys al medi ambient i a les comunitats locals com va passar a Espinar.
Igualment important és que es faci una avaluació franca de les causes que impulsen la demanda de materials com el coure i el ferro i de la manera de reduir-ne el consum. Per exemple, la indústria automobilística utilitza enormes quantitats de minerals crítics. A Alemanya, el principal motor de la demanda no és la transició energètica, sinó la construcció i el transport. Això suggereix la necessitat que els països europeus augmentin l'eficiència energètica dels sistemes de transport públic, promoguin l'ús de bateries i vehicles més petits i promoguin una economia circular.
El Grup Intergovernamental d'Experts de l'ONU sobre el Canvi Climàtic va recomanar reduir el consum de materials per mitigar l'escalfament global, però, amb la pressa per adoptar les fonts d'energia renovables, aquesta recomanació va quedar oblidada. Tot i això, la proposta seria molt eficaç: l'extracció i el processament de minerals crítics demanen quantitats ingents d'aigua i provoquen contaminació ambiental. Segons l'OCDE, només set metalls (ferro, alumini, coure, zinc, plom, níquel i manganès) són responsables del 7% de l'emissió mundial de gasos amb efecte d'hivernacle.
La reducció de la demanda i la introducció d'unes normes més estrictes poden permetre a la UE evitar danys al medi ambient i violacions dels drets humans i, alhora, complir el seu objectiu d'augmentar la resiliència i la independència del bloc.
Copyright Project Syndicate