Per defecte professional conec moltes persones que saben recitar que els angles interiors d’un triangle sumen cent vuitanta graus, que recorden la fórmula que resol una equació algebraica de segon grau... Però no tot són persones enamorades de les matemàtiques, que comprenen aquests fets, que els utilitzen o saben reconèixer situacions en què els podrien utilitzar. També per defecte professional segueixo amb especial interès les notícies i els debats sobre l’educació matemàtica a casa nostra, sobre els resultats de l’alumnat a proves internacionals que mesuren un cert rendiment matemàtic... I per a mi és clar que el problema no és si a l’escola aprenem que els angles interiors d’un triangle sumen cent vuitanta graus o si aprenem la fórmula que resol una equació algebraica de segon grau. El problema és que sense raonament matemàtic ni comprensió, aquests aprenentatges es converteixen en una mena de sopes de lletres que no ajuden a preparar adults crítics i funcionals.
En un moment d’implementació d’una reforma curricular, embrancats en la interpretació del currículum matemàtic de la LOMLOE, les seves novetats, les seves oportunitats i el seu llenguatge, hem de recuperar l’atenció a qüestions de fons. Cal plantejar obertament què és fonamental en l’educació matemàtica i per què. No em refereixo a posar-nos d’acord sobre quines són les matemàtiques fonamentals que s’han d’ensenyar a l’escola, sinó a què fa fonamental l’educació matemàtica i per què. La resposta pot ser alhora senzilla i un argument poderós a favor de les recomanacions de més hores centrades en les matemàtiques durant l’escolarització obligatòria, i de més hores de formació inicial i contínua en l’ensenyament de les matemàtiques. Ras i curt, l’educació matemàtica contribueix a desenvolupar el raonament matemàtic i a mostrar-lo com un recurs facilitador de la resolució de problemes que altrament no es podrien resoldre. Dit d’una altra manera: sense raonament matemàtic toca renunciar a resoldre certs problemes, alguns dels quals tenen a veure amb arribar a ser adults funcionals i crítics. A l’escola, aprendre a raonar matemàticament demana participar en entorns de pràctica sostinguda en el temps, amb el suport de prou hores durant prou anys i d’experts professionals que han après a comunicar clarament els seus propis processos de raonament matemàtic davant dels altres.
Els resultats de l’alumnat a les proves internacionals informen de les circumstàncies de l’educació matemàtica a cada país. Per tant, els resultats de PISA 2022 a Catalunya no donen informació sobre el rendiment matemàtic de l’alumnat català, sinó sobre les circumstàncies de l’ensenyament de les matemàtiques a casa nostra. L’anàlisi que hem de fer ha de ser conseqüent. I diria que confirma les sospites d’una història de circumstàncies poc valentes. Cal reflexionar sobre les hores centrades en l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques a l’escola –no les hores d’aplicació instrumental o tangencial de la matèria– i sobre les hores de formació inicial i contínua del professorat en l’ensenyament de les matemàtiques. I de l’anàlisi cal passar a l’agenda de treball per fer. Si no no ens en sortirem.
