Millor direcció

Aquesta nit es lliuren els premis més populars de l'espectacle: els famosos Oscars de Hollywood. Probablement arrasarà la pel·lícula El discurs del rei i no crec que hi hagi sorpreses en els premis d'interpretació protagonista: Colin Firth i Natalie Portman. Però no escric aquest article ni per parlar dels millors actors ni de les millors pel·lícules. Vull parlar de la millor direcció. Una categoria que a les dones se'ns resisteix. Ja sé que numèricament som inferiors als nostres col·legues, però les estadístiques són tan desfavorables que fan pensar que aquesta categoria sigui només masculina. Repassem algunes dades.

La cerimònia d'avui serà la 83a edició. En tots aquests anys han estat nominades com a millors directores Lina Wertnüller, Jane Campion, Sofia Coppola i Kate Bigelow, que es va imposar l'any passat. Quatre noms de dona en 83 anys. I només una guanyadora. En l'edició d'enguany dues de les cintes nominades a millor pel·lícula estan dirigides per dones. Elles també tenen nominacions en millor guió original i millor guió adaptat, respectivament, però se'ls ha negat la nominació en la categoria de millor direcció.

Si ens fixem en els premis Goya descobrirem que en 25 anys només tres dones han estat reconegudes com a millors directores: Pilar Miró, Isabel Coixet i Icíar Bollaín. El nombre augmenta a quatre quan es tracta de millor direcció novella: Mar Coll, Rosa Vergés, Ana Díez i González-Sinde.

Però on el panorama és realment desolador és en els premis Max de teatre. En catorze edicions mai l'ha guanyat una dona, però és que tampoc cap dona ha estat mai finalista en aquesta categoria. Només hi trobo el meu nom en l'edició de fa dos anys.

No escric aquesta columna amb la voluntat de denunciar res, només pretenc constatar un fet.