Les estrelles de l’espectacle saben que bona part del seu èxit rau a no abandonar mai la primera línia de l’actualitat. Més enllà de les seves qualitats artístiques, han de subministrar als mitjans prou polèmica, morbo i excentricitats per ocupar portades i esdevenir fenòmens globals. A la dècada dels 80, Michael Jackson -o la seva oficina de premsa- ho tenia claríssim. No passaven tres dies que el món no parlés d’alguna extravagància del cantant dels mitjons blancs. Quan no comprava l’esquelet de l’Home Elefant, es canviava la talla de les orelles o dormia en un bidó de dissolvent per deixar de ser tan afroamericà.
Trenta anys després, qui ha agafat el relleu a Jackson és Miley Cyrus. Desbancant Lady Gaga i els seus vestits de cansaladeria, l’artista abans coneguda com a Hannah Montana revoluciona el món de la música -i les hormones dels seus seguidors- a còpia d’escàndols dins i fora dels escenaris. Divendres a Barcelona el més subtil que li van veure fer va ser sobrevolar el Palau Sant Jordi cavalcant un hotdog immens. A Catalunya, però, la Miley no ha pogut eclipsar un expert autòcton en l’art de reclamar l’atenció del món de la informació.
Duran i Lleida ha protagonitzat l’espectacle perfecte. Un xou polític majúscul. Primer servia la polèmica filtrada a la premsa. Les seves funcions a CiU tenien les hores comptades. Després guardava un enigmàtic silenci. Com a conseqüència, recuperava allò que més desitja una diva del poder: els focus, les mirades, l’agenda informativa i el protagonisme polític eren seus. Expectació màxima de la premsa i un eixam de micròfons esperant l’actuació de l’estrella democristiana. Finalment, aparició llampec per desmentir-ho tot. Una destrempada general que va deixar fidels i detractors amb ganes de molt més. Duran, això sí, ha tornat a primera línia i caldrà esperar els bisos per veure si apareix sobrevolant la propera comissió executiva de CiU a cavall d’una enorme botifarra.