El 'loco' Milei, l'espot del PSOE i les "veritables esquerres"

El PSOE ha llançat un espot de campanya per a les europees en què utilitza la imatge de Javier Milei amb la motoserra i s'enorgulleix de representar los zurdos que sempre assenyala el president argentí.

Un cop més, en campanya torna el PSOE de la jaqueta de pana amb colzeres que trasbalsa les “veritables esquerres”, que no suporten la metamorfosi que viu el PSOE en cada campanya. Que hi hagi molta hipocresia i una bona dosi de cara dura en el PSOE que tanca el puny i canta la Internacional no ens hauria de despistar de la qüestió crucial: a diferència de les "veritables esquerres", al PSOE saben que les campanyes van d'ideologia i que ells són un partit que encarna els valors d'esquerres d'una part de la societat. Que no els apliquin mai en les seves polítiques de govern o que ni tan sols concerneixin els estils de vida dels seus dirigents és el menys important. Quan vaig ser al consell de ministres em va sorprendre que gairebé tots els ministres del PSOE havien portat els fills a l'educació privada; les jaquetes de pana, diguem-ho així, brillaven per la seva absència. Però més enllà dels seus ministres, al PSOE saben què representen i això sempre surt en campanya.

Milei els hi va posar en safata. En el seu discurs al míting de Vox va ajudar els seus, però també el PSOE, i va deixar una reflexió per a la història que la major part dels mitjans de comunicació van oblidar: "Me dicen: «Pero usted ahora es un jefe de estado, cómo va a estar haciendo estos comentarios, cómo va a abrir a hablar así de sus adversarios políticos, cómo va a hablar así de otros mandatarios como hace dos años, o de un presidente», como me toca ser ahora. En todo caso, ahora que soy presidente, mi responsabilidad por librar la batalla cultural es aún mucho mayor, porque lo que hago y digo tiene un efecto más grande. Y dar la batalla cultural no es solo moralmente correcto, sino que, además, es necesario desde un punto de vista del gobierno, es necesario para el éxito de cualquier programa de gobierno liberal o libertario, para que las políticas que implementen sean duraderas".

Encara que sigui un “boig”, encara que sigui un tipus sense escrúpols amb un narcisisme insuportable, Milei no és imbècil i sap de què va la política. L'home que parla amb el seu gos mort va demostrar, una vegada més, ser conscient que en les nostres societats la ideologia que es transmet a través de la comunicació és el gran terreny de la baralla política. Milei, com bona part de les noves dretes ultres, és més gramscià que els seus enemics, els "zurdos de mierda". Però al PSOE han vist bé la jugada i han respost amb intel·ligència: esclar que som els "zurdos de mierda", i n'estem orgullosos.

És desesperant que el PSOE tingui més reflexos que les “veritables esquerres” a l'hora de pujar al ring de boxa de la ideologia. Al PSOE han vist que aquesta campanya no posarà sobre la taula els seus èxits en polítiques socials, sinó valors. El contrast amb Sumar produeix rubor. En un vídeo a X que va rebre milers de pedrades dels usuaris, la candidata de Sumar a les europees presumia que el seu partit havia aconseguit topar el preu del gas, cosa que va rebre la contestació i la contextualització de la xarxa, que li va recordar que això ho havien aconseguit Belarra i Podem. Però el problema no és el ridícul de la candidata atribuint-se per a si una cosa que no li corresponia, sinó la contínua renúncia a disputar els valors a la dreta. Sumar ha quedat en terra de ningú, entre un PSOE que, empès per Milei, pot guanyar o almenys tenir un bon resultat a les europees i que li roba vots a cada tracking, i Podem, que representa, abans de res, valors i idees davant de la seva inconsistència.

Aquesta última setmana de campanya serà una lluita de valors i idees, amb Vox i Alvise queixalant les entranyes ideològiques del PP, amb el PSOE vestit amb la jaqueta de pana, amb els sobiranistes reivindicant-se els uns davant dels altres i amb les esquerres disputant-se, abans de res, qui representa l'ètica. No oblidin una cosa: Anguita deia "programa, programa, programa" però ningú es va llegir aquell programa. El que va fer tan especial el mestre de Còrdova eren les seves idees i els valors que encarnava.

PD per a l'esquerra: dir “a la merda” en públic des de la tribuna del Congrés representa, en termes de valors i de valor, el contrari de dir-ho quan creus que ningú no et sent.