Una mica d’autobombo pel número 100
Ens fascinen els números rodons. Celebrem els 20, els 30, els 40 o els 50 com una cosa especial; ens recordem d’artistes, poetes o arquitectes en el centenari del seu naixement o de la seva mort, i vam arribar a pensar que l’any 2000 s’acabaria el món. Però els números rodons no saben que són rodons, són números i ja està; som nosaltres que els vestim de gala. Ara teniu a les mans el número 100 del nou Play, però per a nosaltres tots són especials, també els anteriors i els que vindran. De fet, si llegiu aquest article en versió online, m’haureu de creure, perquè no ho trobareu enlloc més, que sigui el número 100. El 100, però, amb les seves tres xifres, l’u de campió i els dos orgullosos zeros, ens obliga a aturar-nos un moment i a ser conscients de la feinada feta. Des del divendres 6 de maig del 2016 fins avui, a 16 pàgines per número, ens surten 1.600 pàgines, però no cal que ho valorem a pes. La cultura no es ven a granel.
Deixeu-me que precisi per què parlem encara del “nou” Play si ja duem 100 números. Potser alguns de vosaltres recordeu la primera versió d’aquest suplement, que va sortir el 4 de gener del 2013, també amb 16 pàgines i amb un disseny molt característic del Ricard Marfà. La primera portada la va dibuixar la Paula Bonet. Va ser un suplement impulsat per l’entusiasme del Carles Capdevila, que ens va permetre jugar i experimentar durant una bona temporada. I fa una mica més de dos anys, ja amb l’Esther Vera, l’ARA va decidir redoblar l’aposta per aquest suplement dels divendres amb una imatge renovada del Ricard Viladrich i amb una web millor i perfectament adaptada a les tauletes i els dispositius mòbils.
No és fàcil navegar en tots dos mons -el de paper i el digital-, especialment quan optes per oferir continguts de qualitat en un ecosistema on primen el consum instantani i els titulars cridaners, però és la nostra aposta i hi creiem fermament. Ens fascinen les noves tecnologies però no volem renunciar al tacte del paper -de bon matí, amb un cafè- i a una lectura reposada.
Vam néixer amb el lema de “Cultura expandida” perquè no volíem posar-nos barreres: aquí parlem de cinema, música, arts escèniques i televisió, entre altres coses, però no ens oblidem de les seves connexions amb múltiples aspectes de la vida, com l’esport, el sexe, la política o la crítica social. Busquem oferir-vos reportatges d’autor i punts de vista originals: en tot aquest temps hem après a fer surf i a tocar la música de Bach, hem llegit molt sobre ciclisme, sobre bàsquet i sobre running, ens hem fet tatuatges, us hem parlat de moda, de feminisme, de veganisme, de porno, de gastronomia i de videojocs. Hem entrevistat creadors fascinants i ens hem divertit fent les llistes de les pel·lícules, dels discos, de les sèries i de les obres de dansa, circ i teatre que més ens han emocionat de l’any.
Res d’això seria possible sense la força i l’entusiasme de tot l’equip de l’ARA, sense els col·laboradors que signen els articles i sense els fotògrafs, responsables, entre altres coses, dels característics retrats de portada. Però tampoc seríem res sense els lectors que cada divendres ens feu confiança. Vosaltres doneu sentit a l’existència d’un suplement de cultura i lleure com el Play, ja sigui gaudint-ne a través del tacte reposat del paper o de la comoditat de les xarxes. Gràcies per continuar-nos llegint!
