Ets la meva debilitat
La conversa, en castellà, fa enveja. El comissari (sic) Villarejo li diu al periodista (sic) Ferreras: “¿Tu sabes que eres mi debilidad? Humildemente y, por lo tanto, estoy totalmente entregado a ti, o sea, entiendo que estés enamorado de tu parienta y tu parienta de ti, porque eres un sujeto habilidoso”. I l’altre li diu: “Soy fiel, soy fiel”. M’encanta l’expressió “parienta”, tan dels vuitanta. Just abans, el comissari (sic) n’ha dit una altra: “Papeamos”, que vol dir que aniran a dinar (espero que amb els fons reservats).
Em miro el periodista (sic) amb uns altres ulls, ara mateix. “Ets la meva debilitat”, li diu. I li diu que està “entregat” a ell. Quina enveja, tu. A mi em sembla que no m’ho han dit mai, això. Me’n recordaria, perquè hauria rigut. I li diu que entén que estigui enamorat de la “parenta” i la “parenta” d’ell. Aquí la cosa ja em patina més. Si li hagués dit “entenc que la teva parenta estigui enamorada de tu, que ets la meva debilitat”, ho entendria, però per què entén que ell estigui enamorat de la parenta? Perquè és “habilidoso”? Quin adjectiu tan curiós aplicat als assumptes de Venus. Vol dir tenir molta destresa per aconseguir els propòsits i diria que suggereix alguna mena de condescendència, de picaresca. Li diries “habilidoso” a un bon jugador de pòquer o a un bon treballador no especialitzat, però no a un bon matemàtic o a un bon actor. Per al que sembla que pretén dir el comissari (sic), la frase més lògica seria “perquè sou una parella molt maca” o “perquè tots dos sou molt seductors”, aquestes coses que et diuen les tietes. ¿Ser “habilidoso” fa que la parenta estigui enamorada de tu? “Habilidoso” en quin aspecte? I quan ell diu que és fidel, a qui es refereix? A la parenta o a la pàtria?
