Els meus dits, carbasses, la meva vida, curta...
Només per fotre’m, la Trinitat Gilbert escriu que “afegir sal als aliments cuinats pot retallar anys de vida, concretament dos als homes i un i mig a les dones”. És una publicació d’European Heart Journal difosa pel diari The Guardian aquesta setmana. Diu el metge Ramon Estruch, membre del Centre d'Investigació Biomèdica d’Obesitat i Nutrició de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid, que “la sal no faria falta si féssim servir més oli d’oliva, que també potencia el gust dels aliments".
Hi ha éssers que adoren el sucre, que no poden viure sense pastissos, xocolata, croissants... I n’hi ha, com jo, que (com les gavines de ciutat) no poden viure sense les patates rosses, els ganxitos, el panís i, en definitiva, aquell producte anomenat “cocteleo” (beneït sigui entre tots els productes i beneït sigui el fruit de la seva bossa). Conté cacauets, blat de moro i aquells bastonets que no se sap què són. Ara, escrivint, se’m fa la boca aigua. És una barreja letal de dues addiccions: el cruixent i la sal. És per això que també adoro les amanides. Fa anys, anys que no menjo pastissos. No m’han dit mai res. Però a les cocteleries em fan tan feliç les ametlles salades com el margarita, i no hi ha dissabte que no vulgui, a l’hora del vermut, unes olives i unes menudalles d’aquestes per pessigar. Tirar-hi salsa Espinaler per damunt. Quina excentricitat adorable. De vegades, amb les altres persones salades, comentem els nous sabors. ¿Les patates fregides amb sabor d’ou ferrat? Hum, aconseguides però cansades. Les de tòfona? Hum, poques. Sens dubte les millors són les que precisament s’anuncien com a “al punt de sal”. Recordo ara que hi ha unes pàgines viscudes de Folch i Torres (anys trenta) on al poble del protagonista hi apareixen els primers artesans xurrers. Els nens, entre tots, es compren una bossa de paper de “patates fregides” amb un delit que no se supera.
Que no em digui el doctor que s’han de condimentar les coses amb oli, que llavors vindrà la policia de l’oli. Que no em prengui la sal ningú. Jo a canvi li dono el meu any i mig.
