Les metàfores són perilloses i és possible que al mestre d'aquest recurs periodístic a Catalunya, Enric Juliana, se li vessés el saler sobre la seva crònica. "Espanya descobreix el que vol dir no frenar a temps" és un títol arriscat per a una crònica estrictament política i on el lligam amb l'accident de Santiago no arribava fins al penúltim paràgraf, on es deia que el sinistre augmentava la pressió sobre Rajoy. Costava de comprendre també que, entre les fotos de la doble pàgina de La Vanguardia , al costat de Rajoy, Rubalcaba, Bárcenas o Griñán, n'hi hagués una del comboi accidentat. El titular tenia innegable força literària, però alguna cosa grinyolava en l'intent d'incloure, en aquest retaule polític, un sinistre sobre el qual planen encara massa interrogants per convertir-lo en categoria de res.
(Amb repicó)
Pedrojota Ramírez, a El Mundo , també tirava de metàfora dubtosa i escrivia a la seva carta dominical: "Aquesta setmana han acabat de descarrilar les últimes fantasies associades a la Marca Espanya en un revolt que mai hauria d'haver estat en un traçat d'una línia com aquella". L'ambició estilística acaba resultant estrident, i desvia l'atenció respecte del que hauria de ser el focus: que carregar totes les culpes en un sol home -com estan fent Abc i La Razón - és una tàctica per evitar jutjar si els sistemes de seguretat eren els adequats.
Al racó de pensar
ROSA DÍEZ
PORTAVEU D'UPYD, ENTREVISTADA PER EFE
"Hi ha milions d'espanyols que són d'UPyD i no ho saben"