Meta i teta

Aquest estiu s’ha parlat de pits, per la qüestió del topless a les piscines, per la cantant que els va ensenyar a l’escenari, i ara la dona que ha sigut multada per mostrar-los al carrer, per la calor, com els nois, i el polític que, pensant-se que no el gravaven, ha preguntat, en broma, a les periodistes com és que no els ensenyaven quan li feien l’entrevista.

Quan n’hem parlat i hem volgut fer servir l’expressió col·loquial hem dit tetes. En castellà en diuen tetas. Pedrolo, emmirallant-se en el francès, i per fer servir un llenguatge culte, en deia sines, que no es va implantar. A Lleida en diuen, i és vivíssim, popes, també en sentit col·loquial.

Em pregunto per què no en diem metes. És la definició infantil de pits, sempre que siguin aptes per a l’alimentació. Vull dir que diríem metes a les d’una dona o d’una cabra, però no a les d’un home o un cabró. Estic parlant per intuïció. La meva àvia i la meva mare ho deien. L’àvia, per parlar de nosaltres, en to amorós, deia: “Ai, les meves metarrones...”. Jo la podria dir, la paraula metes, però la meva filla, si jo no hi faig res, ja no. Em sembla poc difícil d’implantar, em sembla. Mamelles, que és ben viu, crec que té un component groller i, sobretot, i torno a parlar per intuïció, crec que només faríem servir la paraula si ens referíssim a unes glàndules mamàries molt grosses. Si en diem meta, podem guardar el teta per a allò que també dèiem abans: la germana gran o la cangur avant la lettre. Teta tonta, tanta tinta tota t’unta. Quin jove ho entendria correctament, avui?