Mestres insultats

Sis de cada deu mestres i professors denuncien haver estat insultats i en alguns casos agredits per alumnes, segons una enquesta sindical. 

Abans, a l’escola, la violència s’exercia de dalt a baix, a base de jerarquia, obediència, por al càstig com a element de control escolar i sistema combinat de premis i càstigs, inclosos els corporals, de manera que la bufetada del mestre era entesa, i a vegades complementada, per la bufetada de casa. Tota la tribu considerava que el principi d’autoritat era sagrat. 

Avui, el benestar emocional de l’alumne s’ha posat al centre de les relacions dels menors amb els docents, però tant és, perquè hi ha alumnes que entren a l'escola amb la violència de l’exclusió social que perceben, o amb l’amenaça, l’insult i la força física com a manera de guanyar-se el respecte, i esclar, amb la violència que és el reflex de la que pateixen a casa. El cas dels nens que ploraven quan els tornaven a confinar només de pensar que havien de tornar a passar el dia a casa en comptes d'estar a l’escola és prou explícit sobre l’infern a domicili que els estava esperant.

Al mateix temps, la falta de respecte va més enllà de les classes socials. Hi ha els nens maleducats, sobreprotegits, als quals no els falta de res però no ho saben, ni saben el que costa guanyar-s’ho. Són els fills de pares que no els renyen ni els corregeixen perquè, ara, els que tenen por o mandra d’exercir l’autoritat són aquests pares. En l’època de la prova i error, i de la resposta immediata, estem perdent de vista que educar vol temps. La galeta que la duresa de la vida té preparada a aquests nens és enorme, tan gran com la factura social que paguem i pagarem tots plegats si no eduquem en l’esforç i el respecte.