‘Messiazo’

Cap d’Esports de Rac1No va ser el naufragi de fa un any a París ni l’arrissada de Torí, però el Barça de Valverde tampoc no va acabar de reeixir en l’anada dels vuitens de final de la Champions. El marcador és bo; el joc, no tant. El partit es va acostar molt més al que volia Conte que no pas al que hauria desitjat Valverde. Ofegat pel plantejament defensiu del Chelsea, al Barça li va costar Déu i ajuda generar ocasions de gol, fins al punt que el gol de Messi va ser com trobar un bolet al desert. Iniesta va demostrar la seva generositat universal tornant a Messi l’assistència del gol Kaiserlautern del 2009. Que poètic. A la mateixa porteria. De l’ Iniestazo al Messiazo. El gol d’ahir no val una final, de moment, tot i que permet no haver d’apel·lar a l’èpica, un cop més, en la tornada al Camp Nou.

El que sé que caldrà el 14 de març és recuperar la línia regular de joc que s’ha esvaït en les últimes setmanes, un fet que ahir va evidenciar-se a Londres. A la Champions mana sempre el marcador, és la competició més resultadista que hi ha i és clau superar rondes patint i tenint a favor aquell punt atzarós de l’esport. Però el Barça, històricament, no se’n surt deixant al marge el bon joc. Urgeix tornar a aquell futbol sòlid i convincent que es va desplegar al Bernabéu i que l’equip ha anat perdent en aquest inici d’any tan exigent. Serveix com a atenuant l’estil del Chelsea, un anti-Barça que es tanca bé i pica amb verí quan ataca. L’equip de Conte proposa poc, espera molt i viu de l’errada del rival, malgrat que una errada pròpia el va acabar condemnant. Paradoxes del futbol. El gol de Messi és increïblement valuós perquè canvia radicalment el panorama de cara a la tornada. El Chelsea es veurà obligat a dur, en algun moment, la iniciativa perquè el marcador inicial no els servirà. L’1-0 hauria clonat al Camp Nou el partit d’ahir.

Capítol a banda mereix l’actuació de Paulinho, més perdut que mai en la teranyina blava. Per mèrits, potser mereixia jugar d’entrada. Per demèrits, potser ja no cal que ho torni a fer. Dembélé, espavila’t.