Messi porta l'Argentina a la final

A Maradona no el descavalcaran mai de l’altar de la pàtria on els argentins el van consagrar el 1986, el dia que va guanyar el Mundial quan l’Argentina derrotada a les Malvines més ho necessitava.

Però ahir Leo Messi va fer mèrits per a la canonització nacional. Va ser ell el qui va portar el seu país a la final del Mundial, després de firmar una actuació plena de gràcia, d’omnipresència i de fe. Potser deu anys enrere, ell sol hauria acabat en gol la jugada del 3-0, com la d’aquella final de Copa del Barça contra l’Athletic Club al Camp Nou, i ahir la seva explosivitat va donar per acabar fent la passada de la mort i que marqués un company. Tant és, continuen passant els anys i Messi encara fa l’increïble.

L'Argentina va presentar candidatura per ser campiona jugant un partit senyor, des del principi fins al final. Aquesta vegada no hi va haver ni orelles de Topo Gigio, ni “qué mirás, bobo?”, ni puntades, ni males paraules de ningú, sinó un futbol que va anul·lar el de Croàcia.

Si avui França elimina el Marroc, diumenge hi haurà dues seleccions a la conquesta de la seva tercera estrella, i el Mundial de Qatar haurà estat un dels millors de la història. Pel futbol. Al Parlament Europeu, a Brussel·les, l’emirat haurà deixat un rastre de diners de suborns, i a l’Iran haurà coincidit amb un rastre de sang del règim islàmic dels aiatol·làs, que ara pot cobrar-se la vida del futbolista Amir Nasr-Azadani, condemnat a mort per haver donat suport a les protestes en favor dels drets de les dones i les llibertats bàsiques al seu país. Ni tota l’emoció de la final ens ho pot fer oblidar.