Messi llegeix Montaigne

En el curs d’una entrevista amb Jorge Valdano, Leo Messi es va sincerar: “Amb en Pep ho vam fer tan fàcil que no ens en vam adonar i em penedeixo de no haver-ne gaudit més”.

Tenint en compte que aquell equip va portar el joc del futbol a un nivell d’excel·lència pràctica i estètica mai vist, podria semblar que Messi estava dient amb altres paraules allò de “Ho van fer perquè no sabien que era impossible”. Perquè semblava impossible guanyar-ho tot esmicolant el contrari amb aquella obsessió virtuosa.

Però quan el mateix Messi va afegir “amb la carrera que he tingut després, he vist que allò va ser una cosa única”, va quedar clar que un dels éssers humans més famosos del planeta estava explicant una de les experiències més comunes del planeta, que és que, com deia Montaigne, ens ensenyen a viure quan la vida ja ha passat.

Fer-se gran és acumular punts de comparació entre el present i el passat, i com que la vida d’un adult està feta, també, de responsabilitats, de fracassos, de pèrdues, de dolor i de por, la felicitat se’ns apareix de forma rotunda i radiant quan no la tenim.

Per això tan sovint l’experimentem de forma retroactiva. Érem feliços però no ho sabíem, perquè no podíem saber-ho. Per més que un veterà ens advertís que allò no era normal, ¿com podíem saber-ho, si era el nostre dia a dia? Penedir-se de no haver-ne gaudit més és humanament comprensible, però, ben mirat, no té gaire sentit. És el temps el que t’acaba ensenyant que un dia normal estava sent, en realitat, un dels millors moments de la teva vida. Per això el que sí que seria imperdonable és no entendre que cada dia hi ha moments que estan fets per gaudir-ne.