Més trumpistes que Trump
Diumenge el 30 minuts ens oferia un reportatge de la periodista australiana Sarah Ferguson sobre l’assalt al Capitoli el 6 de gener. Com a exercici periodístic era excel·lent perquè reconduïa una circumstància informativa de la qual el periodisme és víctima massa vegades en els darrers anys. Les imatges d’aquella massa enardida irrompent de manera violenta en la institució s’han abocat de manera adotzenada als mitjans. Hem vist desenes de vídeos plens d’agressivitat, crits i agitació, però l’excés i repetició d’aquestes escenes ha fet que es buidessin de significat i sobretot de la dimensió real que tenen. La saturació d’imatges porta a l’afebliment del seu valor.
A L'assalt al Capitoli, Sarah Ferguson, del programa Four corners de l’ABC-Austràlia, posa en ordre i dona context a molts d’aquests vídeos, els inclou en el relat informatiu d’aquell dia i l’agenda de Donald Trump, identifica algunes de les persones que hi apareixen i en descriu comportaments, estratègies, equipaments i proclames. Ho connecta amb entrevistes a testimonis i especialistes que permeten treure conclusions acurades. Conversa amb Mick Mulvaney, antic cap de gabinet de Donald Trump que va dimitir de manera flagrant i renega de l’actuació del president dels Estats Units. També compta amb el testimoni d’un congressista demòcrata que va haver de fugir pels túnels subterranis, antic membre de l’exèrcit, que aporta elements d’anàlisi molt pertinents a algunes d’aquelles escenes. I fins i tot parla amb el líder dels Proud Boys, el grup d’extrema dreta que va encapçalar l’assalt.
Ferguson mostra, a través d’imatges gravades pels mateixos insurgents, com van arribar a Washington i quines intencions tenien. Aporta els fragments més rellevants dels discursos de Trump i Giuliani davant la Casa Blanca per esperonar tota aquella gent. La paraula lluita es repeteix reiteradament en aquelles prèdiques. I insereix vídeos que mostren com Trump i la seva família seguien tot l’espectacle a través de la televisió. La gravació que fa el seu fill Donald Trump Jr. d’aquests instants és inquietant. El fet de posar ordre cronològic a totes les imatges no només permet a l’espectador entendre millor els esdeveniments, sinó dotar-los d’un significat més concret. Ferguson posa la lupa als vídeos i fa que ens fixem en els detalls, en els moviments, en els objectes i en l’organització de determinats grupuscles. La periodista demostra que aquell assalt, en el qual hi va haver cinc morts, va ser molt més que una irrupció desgovernada i confusa al Capitoli, i que s’alimenta d’una determinada manera de fer política que aixopluga ideologies d’extrema dreta.
Un dels seus entrevistats, Mick Mulvaney, tanca el reportatge amb una reflexió: “No m’imaginava que estàvem tan a prop de trencar la democràcia com ho vam estar el 6 de gener. Crec que és una lliçó per a nosaltres i per a les altres democràcies occidentals”. L’última frase justifica per què és important aquest treball periodístic.