Més pacte contra la segregació
Que el pacte contra la segregació escolar estigui en procés i que s’hi hagi avançat és una molt bona notícia. L’evolució que ha seguit fins ara és positiva. La Síndica de Greuges ha presentat aquesta setmana un nou informe de seguiment en què es constata que l’alta concentració d’alumnes en situació de vulnerabilitat en un mateix centre educatiu s’ha reduït en un 28% a Catalunya en els darrers tres anys. I el nombre de centres amb més d’un 50% d’alumnat vulnerable també s’ha reduït de manera significativa. I fa temps que sabem que la millora de la segregació també millora els resultats d’aprenentatge dels alumnes i, cosa encara més important, educa en la convivència d’una societat diversa. Catalunya té tanta diversitat que no ens podem permetre un sistema que segregui; són molts els motius per fer que el nostre sistema educatiu asseguri la diversitat i no la concentració de dificultats a les aules.
Lluny dels amics de titulars alarmistes, a qui els agrada dir –per tal de simular ser més radicals que ningú– que el pacte no funciona, aquesta hauria de ser la notícia excepcional: quan la política educativa s’ho proposa és possible generar canvis estructurals de fons. Això sí, una política no de despatx o de màrqueting, amb interessos propis. El pacte és el producte d’un llarg procés fins a arribar al consens de famílies, sindicats, patronals i administració. Amb directius polítiques valentes i la implicació de molts actors que han col·laborat des dels serveis educatius i socials a nivell local per fer-lo possible. La millora ha estat fruit d’un esforç coral que ens ha dut a fer un salt qualitatiu. Ara bé, tal com ens ha recordat la Síndica en el seu informe: la millora és lenta i insuficient.
La detecció de l’alumnat vulnerable, que s’ha multiplicat per cinc des del 2018, no és suficient, cal fer més. El compromís contra la segregació ha de ser de tots. La detecció és el primer pas, però no és suficient. Un cop detectats els alumnes més vulnerables –aquells que tenen necessitats educatives especials perquè viuen situacions de pobresa o són fills de famílies nouvingudes– el que cal és passar a l’acció. Quins recursos tenen els docents i els centres per fer front a les necessitats dels alumnes? Recordem que el pacte, signat el 2019, recull 30 actuacions, a desenvolupar en cinc anys, de les quals només se n’han completat 8.
Què cal continuar fent? Ens cal garantir la bona acollida i els ajuts per a l’escolaritat d’aquest alumnat vulnerable. Cal dir ben clarament –i aquesta és l’ànima del pacte– que s’ha de garantir la gratuïtat de l’alumnat més vulnerable. El finançament dels centres és un dels punts més febles en la implementació del pacte. Per això, entre altres mesures –com la millora de la zonificació o el control de la matrícula viva–, la Síndica reclama més ajuts a l'escolarització, i en especial per a l’escola concertada. La implicació de l’escola concertada en el pacte ha fet augmentar l’acollida d’alumnat vulnerable en un 103% en els últims anys. Però només ha rebut dos terços del que estava previst, no s’estan complint els compromisos amb la concertada. Garantir l’equilibri i la qualitat educativa només es podrà fer si es compleixen els acords pendents. El pacte funciona: el que necessitem és dur-lo a terme amb més convicció.